LA ISETA La Iseta
Estirar més el braç que la màniga
FRANCESC MOMPÓ
30 desembre 2010
Vota
1 2 3 4 5
| Resultat 4 vots.

Per la seva plasticitat a aquesta dita no li caldria massa explicacions. Perquè l’estètica siga satisfeta cal que la màniga arribe fins a la monyica, canyell o gobanella, d’on naixerà nua i sense més entrebancs la mà. És així, més enllà de modes passatgeres –que per això són modes– com ha de ser: braç i màniga han de mantenir bona relació i constituir una parella perfecta perquè el gust no trontolle. Mantenint la paritat longitudinal l’harmonia queda garantida.
En cas contrari, o bé la màniga penjarà més enllà de les mans i semblarà la guardiana d’uns ocults monyons, o bé farà curta i veurem eixir una extremitat allargassada que ultrapassarà els cànons corporals i ens semblarà poc o gens estètic. Quan es dóna aquest darrer cas sembla que l’extremitat en qüestió s’estiregassa com volent ocupar goludament un espai que no correspon a la nuesa de la pell.

És d’aquesta imatge d’on naix la dita. Si estirem més el braç que la màniga violentarem l’ordre i entrarem en una estètica destarifada. L’imaginari col·lectiu mamprén l’elasticitat de l’aquarel·la i l’eleva a categoria didàctica. Després l’aplica a aquelles situacions en què per ànsia l’individu despén més del que pot i trenca l’harmonia econòmica del seu paradigma, siga personal, familiar, professional...

–Pare, vull per a reis un baló de reglament per jugar a futbol.
–Bé fill, ja veurem. Tu porta’t bé i ja veurem.

I el pare, ple de tristesa, sap que l’economia familiar no està per a coets i farà tot el possible per a buscar una alternativa més barata per poder fer front al caprici del fill. És un home intel·ligent i assenyat i sap que no pot estirar més el braç que la màniga.

Sense comptar amb totes aquelles situacions que estan encausades per la justícia, i les possibles que encara no hagen estat descobertes, però que contínuament estan apareixent, estem veient com el govern de la Generalitat Valenciana està tirant amb pólvora de rei a l’hora de gastar els diners de tots els valencians. Des de la vinguda del Papa amb unes despeses milionàries sense justificacions raonables fins a construccions tan innecessàries com a ruïnoses per als valencians com són el circuit urbà o l’America’s Cup, passant per terres mítiques, o el desig d’un gegantí Scalextric (parc temàtic), o els mai aclarits Gürtels i un calvari d’etcèteres.

El dia que se’n vagen –que tard o d’hora el poble valencià despertarà– i s’aclaresquen els comptes ens trobarem com Sant Paulí: amb una mà davant i una altra al florí

Aquest govern de la Generalitat Valenciana, aquest Partit Popular amb grandíssims gestors al cap agraciats per les loteries o tocats de filologitis extremes i sempre vestits de vint-i-un botó, està –estan– des de fa temps estirant més el braç que la màniga. I com que ens han deixat desemparats econòmicament per a moltíssim de temps –han empenyorat el benestar dels nostres fills– i estem amb el cul a l’aire, s’han llançat a un altre ruïnós negoci amb els nostres diners: l’emissió de bons (deute públic) de la Generalitat –tot i que primer ho havien criticat perquè ho havia fet la Generalitat de Catalunya. Ja sabem que sempre utilitzen els germans del nord per alimentar la xenofòbia i guanyar vots populistes–, bé, uns bons que haurem de pagar tots els valencians a un altíssim interés per als temps que corren (quasi el 8%) i que serà una ganga per a la banca.

Doncs això, que estiren més el braç que la màniga, però això sí, amb els nostres diners. El dia que se’n vagen –que tard o d’hora el poble valencià despertarà– i s’aclaresquen els comptes ens trobarem com Sant Paulí: amb una mà davant i una altra al florí.

Valencians, Salut i Terra.

Compartir:
Meneame Delicious Digg Google Bookmarks Facebook La Tafanera
Yahoo! My Web Technorati Myspace Twitter Live
ImprimirImprimir página EnviarEnviar noticia
3
izzarian - 21-04-11 - 19:21h. free car insurance quotes 2862 auto insurance 897705
Príncep de les milotxes - 31-12-10 - 13:10h. Ha estat un plaer recordar i conéixer dites tan internacionals com les nostres amb la teua ploma intel•ligent i equilibrada.
Gràcies Francesc
joan pla - 31-12-10 - 10:43h. Ha estat un plaer, Francesc, seguir-la cada setmana. N'hem après moltes, de dites,i hi hem comptat amb el teu humor.
23/12/2010
Qui no està acostumada a bragues les randes li fan llagues
16/12/2010
Cabró, calent i a la presó
09/12/2010
Rebentar com sangonereta
RAHÓ, EQUITAT E JUSTÍCIA RAHÓ, EQUITAT E JUSTÍCIA
Un esforç per 'Saó'
VICENT BAYDAL
La trinxera LA TRINXERA
Les línies paral·leles mai no es troben
MANUEL S. JARDÍ
La quadratura del cercle LA QUADRATURA DEL CERCLE
Elles sempre guanyen
XAVI BELLOT
Indulto y rehabilitación para Baltasar Garzón
Per Matías Alonso Blasco*.
Nom
Missatge
Introduïsca el text de la imatge:
 
Normes d'us:
  • Esta és l'opinió dels internautes, no de L'INFORMATIU.COM
  • No està permés fer comentaris contraris a les lleis espanyoles, ofensius o fer servir paraules malsonants.
  • Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incomplixen el punt anterior.
  • Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.
Clases de Valencià
TEATRO OLYMPIA
Extraño anuncio
Bromera
Fabra pren el poder absolut del PP valencià davant el desinterés del PP estatal
JUAN E. TUR. 2 comentaris
Com si es tractara d'una història cíclica que es repetira cada huit anys, Alberto Fabra va consolidar el seu poder en el XIII Congrés Regional del PP valencià exterminant de l'aparell del partit qualsevol presència de figures afins al seu predecessor o que no li rendisquen homenatge. Camps, a diferència de Zaplana, no va assistir a la seua liquidació, i tampoc cap figura del PP estatal.
La batalla de les enquestes inútils
Una denúncia d’EUPV en Les Corts va fer saltar a la llum pública les enquestes que el Consell de Presidència fa al seu web. Un instrument que quasi ningú coneixia, però que en les darreres dues setmanes han desfermat una autèntica lluita simbòlica entre partidaris i detractors del govern valencià.
JOSÉ CARDONA. Sense comentaris
València Basket amb la síndrome del play-off
L'equip valencià ha tingut en els últims anys tots els vímets per a fer coses importants en l'ACB, però arriba el play-off i sembla que les cames tremolen. A Sant Sebastià, i després d'anar dominant tot el partit, va tornar a aparéixer el fantasma de les eliminatòries, eixes que l'equip només a superat una vegada de 15.
NATXO ANDREU. 1 comentari
El València Fèmines, un any més de Primera
PABLO PLAZA. 3 comentaris
Busca qui t'ha pegat
BUSCA QUI T'HA PEGAT
La data del Congrés
RASOIR ELECTRIQUE
Loading
     
123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031
L’INFORMATIU COMUNICACIÓ, C.B.
info[arrova]linformatiu.com