Totes elles han sigut les vertaderes apòstols de l’expresident. No els ha calgut posar cap dit a la nafra per a mantindre l’esperança en la resurrecció

O com glosar sense pecar de tebi la dedicació de l’exconsellera de Cultura, Trini Miró, consagrada en cos i ànima el cap de setmana a transcriure apòcrifament al Twitter els arguments de la defensa. O la presència intermitent però vistosa de la Madame De Staël valenciana i gran dama de l’art contemporani, Consuelo Ciscar. O la més discreta però no menys meritòria compareixença durant els primers dies de l’exdiputada al Congrés espanyol i exassessora de Camps, Teresa García, parella de Jesús Lecha, el cap de gabinet d’Alberto Fabra.

Menció a banda mereix la irrupció dijous passat a la sala de vistes de la directora de Ràdio 9 i cap de premsa i propaganda durant l’era campsiana, Nuria Romeral. Ella ha vetlat des del seu despatx de l’Avinguda de Blasco Ibáñez, ara Via Dolorosa, perquè les informacions del judici foren les justes i necessàries, fins i tot doblant els seu horari laboral. Com a antena i far de la veritat que ens farà lliures, s’ha interessat sense desmai per les informacions d’altres mitjans i periodistes, fins i tot amb telefonades personals en què ha repartit consells editorials sense demanar res a canvi.

Pel flanc familiar, resulta inevitable destacar el Parenostre cal·ligrafiat amb glorioses intencions per la germana de Camps. I l’aparició de la seua dona, Isabel Bas, amb vestits d’El Corte Inglés, en un sublim intent de salvar-lo, amb el sacrifici d’incórrer en pecat de fals testimoni. Encara que, per a sacrifici, l’escolta impertèrrita dels afalacs quasi eròtics del Bigotes dient-li que té un canell d’adolescent. I la pèrdua del decor, amb aquell “sou uns merdes” que va etzibar a un periodista.

Totes elles han sigut les vertaderes apòstols de l’expresident. No els ha calgut posar cap dit a la nafra per a mantindre l’esperança en la resurrecció. Van pujar amb ell al Gòlgota, el van auxiliar al peu de la creu, van trobar el sudari al sepulcre i han fet el camí d’Emaús sencer, a peu i sense agafar taxis.

"Filles de Jerusalem, no ploreu per mi; ploreu més aviat per vosaltres mateixes i pels vostres fills. Perquè vénen dies que la gent dirà: ‘Sortoses les qui no tenen fills, les entranyes que no han engendrat i els pits que no han criat!’ Llavors començaran a dir a les muntanyes: ‘Caieu damunt nostre!’, i als turons: ‘Cobriu-nos!’ Perquè, si tracten així l'arbre verd, què serà del sec?"