Convindria, amb certa urgència, recordar tantes altres accions que, banyades d’art (en qualsevol de les seues manifestacions), han servit per dir no, per dir prou

A València moviments com els Salvem, entre d’altres, han comptat amb la col·laboració d’un gruix considerable d’artistes que els han ajudat a ser i a fer-se (més) visibles. Pense primerament en Miquel Guillem, professor de Belles Arts a la Universitat Politècnica de València. Ara que ja no hi és, som molts els qui l’enyorem, els qui trobem a faltar la seua personalitat polièdrica. Per mi, com per molta altra gent, ha sigut un mestre, i també un referent. Gràcies a ell vaig sentir a parlar de moltes de les lluites que han florit sota les pedres d’una ciutat rebel a pesar del cansament acumulat al llarg dels segles. Gràcies a ell vaig aprendre a sentir-me menys perduda enmig de tots aquests deserts.

També pense en molts altres artistes que han fet i fan de València una ciutat menys adormida. Encara que per mi els vertaders protagonistes de la mobilització són tots els que anònimament llancen el seu crit perquè el futur siga també esperança, crec que és necessari reconèixer la tasca duta a terme per les persones que fan art per i per a la revolta. Me’n deixaré molts, així que demane perdó de bestreta. Però que ningú no se senta menystingut, perquè aquesta altra València la construïm entre totes i tots. Els noms (i cognoms) importen ben poc. Amb tot, crec que hauríem de donar les gràcies a Miguel Molina, David Segarra, Silvia Molinero, Xurxo Estévez, Maribel Doménech, Emilio Martínez, Dídac Ballester, Ricardo Vilar, Frederic Perers, Nelo Vilar, Martí Guillem, Frederik Jaake, Dolores Furió, Vicente Ortiz, Silvana Andrés, Ana Veintimilla, Gema Hoyas, Susana Rey, Lorena Rodríguez, ESOC... A tots ells, i a tants altres que em deixe, gràcies per l’art. I gràcies, també, per la revolta.