Plantejar l’ensenyament del castellà i el valencià en un pla d’igualtat és absurd i hipòcrita, atés que ambdues llengües no tenen la mateixa força. Acceptaré que els alumnes estudien el mateix nombre de matèries en valencià i castellà quan els mitjans de comunicació, els comerços o el cinema també estiguen al 50%; abans, és com tindre dos xiquets, alimentar-ne i entrenar-ne un i maltractar sistemàticament l’altre per a, després, pretendre que tots dos s’enfronten en una cursa “en igualtat de condicions”. A més, Font de Mora, el mateix que va donar un colp d’estat en l’AVL per a evitar que la institució certificara la unitat de la llengua, ha admés que el sistema de línies és efectiu però més car. És a dir, al final, amb excuses divereses, hi haurà menys valencià, ja que se li barra el pas en un sector fonamental per al seu desenvolupament.
De fet, el PP sap que fa malament. Si no, no s’explica que no plantejaren el desmantellament de les línies en valencià abans d’eleccions i que deixen la responsabilitat en Font de Mora, tot just quan es parla d’un relleu al capdavant d’Educació. Així, el conseller de Vila-real es crema i el successor, senzillament, executarà els plans previstos.
 
L’atac a l’ensenyament en valencià respon a un intent de no generar ciutadans conscients de la seua llengua, la seua cultura i la seua història perquè, qui té clares aquestes qüestions, difícilment pot donar suport a les polítiques antivalencianes del PP. Per això, l’atac és directe, fortíssim, inapel·lable. I la resposta ha de ser contundent. Professors, estudiants, col·lectius, ciutadans… tots hem d’eixir a defensar el nostre patrimoni cultural. No podem perdre aquesta nova batalla d’Almansa. Ens volen assassinar la llengua i ens han posat un forense per a fer-ne l’autòpsia i donar-li sepultura. És l’hora de plantar-se. Sí al valencià, no a aquesta gentola. Tenim la força de la raó i en som molts; les trobades d’Escola Valenciana són una bona mostra. Que no ens tallen la llengua.