TRIBUNA OBERTA
I ara contra la Vaga: acabarà demanant la patronal la tornada del delicte de coalició?
Adoración Guamán*
17 febrer 2012
Vota
1 2 3 4 5
| Resultat 2 vots.

*Professora de Dret del Treball i membre de la Fundació CEPS

No satisfeta amb l'atac directe als fonaments del dret del treball individual i de la regulació col·lectiva de les relacions laborals, la patronal ha reprès un dels embats més durs, mantingut llargament però quasi sotto voce, contra l'Estat Social de Dret: la submissió del Dret de Vaga (dret fonamental reconegut en l'art. 28 CE) a les exigències dels mercats, restringint normativament el seu àmbit d'aplicació.

No és una cosa nou en el panorama jurídic dels últims anys, des del Tribunal de Justícia de la Unió Europea ja s'apuntava en esta línia des de 2007, però l'envalentida postura mantinguda en estos dies per la patronal indica una perillosíssima realitat: la consciència del poder col·lectiu dels treballadors com a contrapès real i necessari, ha sigut eliminat dels marcs d'anàlisi del govern i la patronal. No cap una altra interpretació de les paraules de Rossellper defendre els drets d'alguns (la majoria de la població, les i els treballadors) s’afecten els drets d'altres (els empresaris)”.

Esta situació ens torna, almenys ens recorda en el pla teòric, a una realitat pròpia del S. XIX, i permeteu-me una xicoteta digressió històrica.

Des que es va aprovar la Constitució no ha sigut possible aconseguir el necessari acord majoritari en seu parlamentària ni el previ consens social entre els agents socials per a regular esta matèria

En 1894, Sidney i Beatrice Webb definien el sindicat com la “associació permanent de treballadors per compte d'altre amb la finalitat de mantindre o millorar les condicions de la seua vida de treball”, poc més tard, en 1850, naixia el primer “sindicat modern”, l'Amalgamated Society of Engineers. En aquells moments, diversos van ser els factors soci/econòmics que van afavorir el naixement dels sindicats i l'extensió de la seua activitat típica, la negociació col·lectiva i la vaga, entre altres la depressió econòmica entre les dècades de 1870 i 1880, l'augment dels preus, la renovació tecnològica, la divisió, estandardització i major control patronal del treball…

No obstant això, és ben sabut que els inicis de l'acció sindical van estar marcats per una actitud estatal repressora, plasmada en la consideració criminal de les coalicions obreres i de les seues accions. Esta actitud repressora, plasmada en els codis penals com el francès de 1808 o l'espanyol de 1848 (i el de 1850 i 1870 així com diverses disposicions menors) arreplegaven la figura de l'associació il·lícita, estimant il·legals les associacions de més de vint persones constituïdes sense autorització de l'Autoritat pública. La criminalització derivava, a més, directament del discurs liberal, dels gremis d'artesans, que afirmaven com l'acció sindical (les vagues) distorsionaven el mercat de béns i servicis. Ells podrien haver dit la frase que mencionaven anteriorment: “per defendre els drets d'alguns s’afecten els drets d'altres”.

Lentament, i amb llargues lluites i sacrificis de milers de treballadores i treballadors, va anar passant-se de la criminalització dels sindicats a l'etapa de la tolerància amb control, imposant-se la idea de la conveniència de regular les relacions col·lectives, per a tractar d'evitar les explosions socials que pertorbaven greument l'orde públic i el creixement econòmic. Posteriorment, es va aconseguir la legalització del sindicat, amb la Constitució republicana de 1931, la promoció de la negociació col·lectiva i la legalització del Dret de Vaga, victòries totes elles mortes amb el franquisme i represes com a drets fonamentals en la Constitució de 1978.

En l'actualitat no hi ha una regulació normativa del Dret de Vaga, més enllà del Reial Decret de Relacions de Treball de 1977. Des que es va aprovar la Constitució no ha sigut possible aconseguir el necessari acord majoritari en seu parlamentària ni el previ consens social entre els agents socials per a regular esta matèria, de fet, l'últim intent que es va apropar a un resultat material es va dur a terme a finals de la quarta legislatura en 1993 amb un text que va arribar fins al Senat.

La voluntat de la patronal, i possiblement d’almenys una part del govern del PP, d'escometre en estos moments una regulació del dret de vaga, amb un marc econòmic i social cada vegada més degradat, una situació de desocupació massiva i durador i una exponencial dilapidació dels servicis públics, és una mostra més del seu autoritarisme i del total menyspreu pels drets de les i els treballadors i pels principis constitucionals.

L'estratègia així es revela clara, primer atac a l'individual: precaritzant al precari, doblegant als treballadors per la via de la pobresa i de la por a l'acomiadament, i eliminant poder sindical per la via de la destrucció dels convenis col·lectius de sector; en segon lloc, es pretén escometre un atac frontal contra la principal arma col·lectiva com és la vaga. La conseqüència és la vulneració dels principis constitucionals que encara regeixen el marc jurídic a què han de cenyir-se les relacions de treball i entre els que l'autotutela, personificada en el sindicat i en la vaga, tenen el rang de dret fonamental, de moment...

Compartir:
Meneame Delicious Digg Google Bookmarks Facebook La Tafanera
Yahoo! My Web Technorati Myspace Twitter Live
ImprimirImprimir página EnviarEnviar noticia
21/05/2012
Indulto y rehabilitación para Baltasar Garzón
18/05/2012
Silenci, retallen
17/05/2012
Nyas, coca!
RAHÓ, EQUITAT E JUSTÍCIA RAHÓ, EQUITAT E JUSTÍCIA
Un esforç per 'Saó'
VICENT BAYDAL
La trinxera LA TRINXERA
Les línies paral·leles mai no es troben
MANUEL S. JARDÍ
La quadratura del cercle LA QUADRATURA DEL CERCLE
Elles sempre guanyen
XAVI BELLOT
Indulto y rehabilitación para Baltasar Garzón
Per Matías Alonso Blasco*.
Nom
Missatge
Introduïsca el text de la imatge:
 
Normes d'us:
  • Esta és l'opinió dels internautes, no de L'INFORMATIU.COM
  • No està permés fer comentaris contraris a les lleis espanyoles, ofensius o fer servir paraules malsonants.
  • Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incomplixen el punt anterior.
  • Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.
Clases de Valencià
TEATRO OLYMPIA
Extraño anuncio
Bromera
Fabra pren el poder absolut del PP valencià davant el desinterés del PP estatal
JUAN E. TUR. 2 comentaris
Com si es tractara d'una història cíclica que es repetira cada huit anys, Alberto Fabra va consolidar el seu poder en el XIII Congrés Regional del PP valencià exterminant de l'aparell del partit qualsevol presència de figures afins al seu predecessor o que no li rendisquen homenatge. Camps, a diferència de Zaplana, no va assistir a la seua liquidació, i tampoc cap figura del PP estatal.
La batalla de les enquestes inútils
Una denúncia d’EUPV en Les Corts va fer saltar a la llum pública les enquestes que el Consell de Presidència fa al seu web. Un instrument que quasi ningú coneixia, però que en les darreres dues setmanes han desfermat una autèntica lluita simbòlica entre partidaris i detractors del govern valencià.
JOSÉ CARDONA. Sense comentaris
València Basket amb la síndrome del play-off
L'equip valencià ha tingut en els últims anys tots els vímets per a fer coses importants en l'ACB, però arriba el play-off i sembla que les cames tremolen. A Sant Sebastià, i després d'anar dominant tot el partit, va tornar a aparéixer el fantasma de les eliminatòries, eixes que l'equip només a superat una vegada de 15.
NATXO ANDREU. 1 comentari
El València Fèmines, un any més de Primera
PABLO PLAZA. 3 comentaris
Busca qui t'ha pegat
BUSCA QUI T'HA PEGAT
La data del Congrés
RASOIR ELECTRIQUE
Loading
     
123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031
L’INFORMATIU COMUNICACIÓ, C.B.
info[arrova]linformatiu.com