Don Juan Manuel, a El Conde Lucanor, va escriure fa uns quants segles un conte molt divertit que es deia “De lo que contesçió a un mançebo que casó con una muger muy fuerte et muy brava” en el qual, un home que s’havia casat amb una dona de mal caràcter matava un a un tots els animals de la casa de manera absurda perquè no li donaven aigua a les mans. Quan només quedava viva la seua dona a casa, aquesta, acovardida, li donà aigua a les mans. Una cosa pareguda sembla voler fer el PP amb la repressió a sang i fetge de les protestes estudiantils: traure pit, que es veja que són ben mascles, i que no toleraran que ningú no se’n passe de la ratlla.
Poc es pot dir a hores d’ara per abundar en la salvatjada que suposa llançar aquests buldogs pagats per l’estat i comandats per un seguidor devot del Santísimo Cristo de los Afligidos del Canyamelar i d’Espanya 2000, segons conten diversos mitjans a la xarxa. Qualsevol mirada als vídeos informa molt millor del que podria fer jo de l’acarnissament de la policia contra els xavals de secundària i l’alumnat de la universitat. La pregunta, doncs, és per a què? Perquè la machada de traure el pitjor de la repressió al carrer no sembla una explicació suficient.
Qualsevol que defense que bastonejar un menor o arrossegar-lo pels cabells és una mesura legítima és senzillament un malparit/a i un/a fill/a de sa mare, qualificatius que en aquest cas, paradoxalment, no són contradictoris
Al meu modest parer, en realitat allò que es vol és desactivar una nova edició del 15M. Les darreres protestes d’aquest moviment (i hi incloc Democracia Real Ya, les diverses Acampades, etc.) ja van ser també reprimides fins que el fred, i un cert desgast, van fer desaparèixer la gent del carrer que no de la xarxa, ni d’altres àmbits de reunió. Però la policia a Barcelona, al gener, va començar a multar els indigents per dormir al carrer (que dius, què serà el següent?: desnonar els sense sostre? despatxar els aturats?). Ara, es decideix (perquè és evident que va ser una decisió) convertir les pacífiques assegudes dels estudiants en una guerra campal.
Qualsevol que defense que bastonejar un menor o arrossegar-lo pels cabells és una mesura legítima és senzillament un malparit/a i un/a fill/a de sa mare, qualificatius que en aquest cas, paradoxalment, no són contradictoris. I malgrat això, assistim atònits a la justificació de l’injustificable, a la defensa de l’indefensable, perquè han començat la sagnia amb els més dèbils, amb el sector de la població que, teòricament, més hauríem de cuidar com són els joves. Com el mançebo que matà primer el gos, després el gat fins arribar al cavall. El que ens queda per saber és si ens consideren com el cavall, al qual acaba matant, o la dona que, atemorida, acaba acceptant la reforma laboral, els retalls en els serveis públics, la ruïna de l’educació i, si fa falta, l’esclavisme a temps parcial, el dret de cuixa, o les fel·lacions per conveni d’empresa.
Amb l’oposició de la resta de partits, els sindicats i les universitats, però també de la Confederació Espanyola de Pares i Mares d’Alumnes, el Sindicat Unificat de Policia, Jutges per a la democràcia i d’altres que van creixent, el que potser no han calculat tan bé com creuen, és que més que apaivagar-les, el que fan és afuar les protestes. Al conte de Don Juan Manuel, el sogre, que va sentir la història de la matança, va intentar una cosa semblant amb la seua dona i matà un gall per tal d’intimidar-la; però aquesta li digué allò de "tarde vos acordastes". Ja ens coneixem, sí, i hui tots som Lluis Vives. Però també demà, i despús-demà, i l’altre…
Com si es tractara d'una història cíclica que es repetira cada huit anys, Alberto Fabra va consolidar el seu poder en el XIII Congrés Regional del PP valencià exterminant de l'aparell del partit qualsevol presència de figures afins al seu predecessor o que no li rendisquen homenatge. Camps, a diferència de Zaplana, no va assistir a la seua liquidació, i tampoc cap figura del PP estatal.
Una denúncia d’EUPV en Les Corts va fer saltar a la llum pública les enquestes que el Consell de Presidència fa al seu web. Un instrument que quasi ningú coneixia, però que en les darreres dues setmanes han desfermat una autèntica lluita simbòlica entre partidaris i detractors del govern valencià.
L'equip valencià ha tingut en els últims anys tots els vímets per a fer coses importants en l'ACB, però arriba el play-off i sembla que les cames tremolen. A Sant Sebastià, i després d'anar dominant tot el partit, va tornar a aparéixer el fantasma de les eliminatòries, eixes que l'equip només a superat una vegada de 15.
Imprimir página
Enviar noticia
2 comentaris
