Te'n recordes quan tot el país era una festa? I sobretot, la capital, que és on passen les coses importants. No fa molts anys d'això: el València guanyava lligues i copes, a la Ciutat de les Ciències se celebraven fastos increïbles, pel Mercat Central se es passejaven els famosos de tot arreu del món en actes exclusius i tots teníem la sensació que les falles duraven tot l'any. Pel passeig marítim es deixaven caure els turistes suïssos, alemanys i americans i esports que mai no ens havíem interessat com la vela o l'hípica, de sobte, ens adonàvem que tenien un inusitat interès mundial, així que mereixia la pena pagar tots els diners que calguera per tal de "posar a València en el mapa", quina expressió més ben trobada. Com que som una terra de gent feta a nosaltres mateixos, respectàvem als que venien a la terreta a fer negoci: l'Ecclestone, quin un, quin as per als negocis, i per altres coses, tot s'ha de dir. Ell sí que sabia que València era la nova Montecarlo. I així, la festa, com les nits que passàvem a l'Umbracle, semblava que no s'acabaria mai.
Des que començarem a dinar tots els dies amb l'expresident assegut a la banqueta, ja sospitàvem que la festa s'estava acabant i només hi quedaven els que volien aprofitar els darrers moments de barra lliure
També eren temps d'assessors i intermediaris. Qualsevol PIME tenia un. Eren tios ben mudats, amb un maletó ben gros on duien tot el seu negoci i, sobretot, els seus contactes. Si volies un dissenyador gràfic, el tenies; si volies paper higiènic, també; una festa, llogar una sala del Palau de l'Òpera que, total, sempre han estat buides, tot t'ho podien aconseguir. No sabíem ben bé quina era la seua feina, però els valoràvem en funció de com a prop estaven del poder. Jo vaig conèixer un que havia sopat un parell de vegades amb Zaplana, tot i que mai no va arribar a dir-me quants comensals més hi havia. Ara es troba treballant a Madrid i em sembla que no té moltes ganes de tornar a València, malgrat que la seua frase preferida era "aquesta és la millor terra del món" (en castellà, és clar).
Per cert, parlant de Zaplana, imagine que ara que s'acaba la festa, ell estarà rient als llimbs dels polítics jubilats. Un lloc ben lucratiu i ple de multinacionals a mig camí entre la terra i el cel. De fet, du rient des de fa tres anys quan un dia tots ens alçàrem i sentírem per la ràdio que el màxim imputat de la trama Gürtel era Francisco Camps. Pot ser en eixe moment ens adonàrem que la festa començava a acabar perquè alguns començaven a tancar la paradeta i altres, els més il·lusos, volien quedar-se a veure com acabava tot. El cas és que, des que començarem a dinar tots els dies amb l'expresident assegut a la banqueta, ja sospitàvem que la festa s'estava acabant i només hi quedaven els que volien aprofitar els darrers moments de barra lliure. Així, pot ser la multitudinària manifestació de dissabte haja segut un punt d'inflexió (un altre més) que pose fi als excessos del passat o potser que, tot i que els mestres ens diguen que s'ha acabat l'esbarjo, la gent continue jugant com si res no haguera passat.
Si el País Valencià fóra una sala de festes, des de fa molt de temps que hauria d'estar tancat amb pany i clau, però sembla que encara hi ha uns quants que volen viure aquesta festa eterna debades. I ho fan perquè tota la resta continua pagant-la.
Després que les primeres mobilitzacions dels docents valencians no arribaren a la participació esperada, hui, a la vaga general de l’educació espanyola, s'espera tot el contrari. Tot apunta que milers de professors i estudiants valencians s’uniran a la mobilització contra les retallades del govern central.
Després de huit anys d'haver rebut la presidència de Bancaixa com a premi al seu fugaç pas per la presidència de la Generalitat, José Luis Olivas es va acomiadar ahir del càrrec deixant l'entitat en la ruïna i sense cap vinculació valenciana. En el seu discurs de comiat va demanar perdó, encara que sense matisar per què, i sembla que no va despertar tant d'entusiasme com uns altres.
València acull des d'ahir la segona edició de PhotOn, el festival internacional de Fotoperiodisme impulsat per un grup de fotoperiodistes valencians que, a més de reivindicar en ell el paper social del seu treball, han aconseguit demostrar com, fent les coses bé i no solament a colp de talonari, València pot albergar importants cites culturals.
Imprimir página
Enviar noticia
2 comentaris
