¿Què pots dir, què pots fer i a quin sant pots aclamar-te quan el cap de la policia decreta que els estudiants són l’enemic, el seu enemic? Si ell els veu així, com no els han de vore els sobreexcitats agents encarregats de mantindre l’ordre públic? Les paraules d’Antonio Moreno tenen un tuf feixista que obliga a la seua destitució immediata. Perquè, si el sistema en què vivim és una democràcia, ell s’ha destapat com al primer antisistema, tot catalogant els ciutadans com a l’enemic a abatre.
Quan diu el que diu, Moreno no fa servir una metàfora més o menys encertada. Es col·loca en posició bel·ligerant quan a la pregunta de quants policies han intervingut en la repressió de les protestes estudiantils, respon que “no és prudent des del punt de vista de la tàctica policial que jo li diga a l’enemic quines són les meues forces i les meues febleses”. Com si eixa informació haguera de sotmetre’s a algun tipus de reserva o secret oficial i no a l’escrutini públic per tal de valorar la proporcionalitat de l’acció policial. |