Més enllà del mur. Cançons contra l'apartheid és el títol d'un documental que recull les experiències de la brigada de músics (formada per Nabil Mansour, Cesk Freixas, Obrint Pas i jo mateix) que viatjàrem a Palestina l’estiu de 2009. Amb els ulls ben oberts i les guitarres al muscle, vam desplaçar-nos fins a l'emblemàtica ciutat de Jerusalem i aprofitàrem per visitar els territoris ocupats de Cisjordània. L'objectiu de la nostra expedició era comprovar, sobre el terreny, amb quin material està construït el mur de la segregació; quina olor fan els carrers dels camps de refugiats; quines són les demandes dels més de 10.000 presos polítics que omplen les masmorres de l’estat d’Israel; o com se sent aquesta gent cada vegada que ha de creuar un checkpoint per tal d'accedir a les seues mesquites, llaurar els camps de conreu o visitar algun familiar que resideix a les poblacions limítrofes.
Dimarts passat va tindre lloc la presentació oficial d’aquest documental a Barcelona, amb la presència del director, Josep Pitarch (La Taca Produccions), que ens va fer cinc cèntims sobre el que veuríem a la pantalla, sense entrar en detalls. També intervingueren Àlex Hinno (membre de la Xarxa d'Enllaç per Palestina, l'entitat que va promoure i coordinar el nostre viatge), Roger Palà (cap de redacció de la revista Enderrock, que ofereix una còpia gratuïta en DVD amb el número del mes de maig) i Xavi Sarrià (cantant d'Obrint Pas i membre de la brigada), que va parlar en nom de la resta de músics i activistes que apareixem en el reportatge.
En els territoris ocupats, en els camps de refugiats, en cada escenari improvisat que xafàrem, ens vam deixar la gola i els pulmons
En determinats moments de la projecció, algunes d'aquelles imatges, remotes i properes al mateix temps, em van generar un nuc a l'estómac, un cabdell d'emocions latents que han anat perdent intensitat des que tornàrem de Palestina, ara fa quasi un any, però que em vingueren de nou nítidament a la memòria, com una galtada certera de realitat. Vaig recordar la indignació i la impotència que sentírem en ciutats com Hebron o Jenín, escoltant amb la boca oberta els testimonis de les mares dels màrtirs o la ràbia d'alguns individus, exiliats en terra de ningú, que han vist com els buldòzers destruïen les seues cases i les seues vides, sense cap mirament.
En els territoris ocupats, en els camps de refugiats, en cada escenari improvisat que xafàrem, ens vam deixar la gola i els pulmons. Ho donàrem tot en cadascun dels concerts que vam fer, posàrem tota la carn a la graella. En forma de cançons, tractàrem de mostrar-los la nostra solidaritat i el nostre suport als palestins i les palestines que ens escoltaven des del pati de butaques, volíem fer-los costat, aportar el nostre granet d’arena. Més tard, conversant-ho entre nosaltres en la furgoneta o en les interminables hores d’espera a l’aeroport de Ben Gurion, tots els membres de la brigada coincidíem en la importància cabdal de contar al món allò que havíem vist, amb pèls i senyals: la injustícia quotidiana, l’abús sistemàtic, el terror i l’opressió. Vam decidir que, en tornar a casa, no ens quedaríem de braços creuats i per això ens vam comprometre a explicar el nostre punt de vista sobre el conflicte: participant en taules redones, composant cançons, realitzant documentals o escrivint articles d'opinió com el que acabeu de llegir.
Després que les primeres mobilitzacions dels docents valencians no arribaren a la participació esperada, hui, a la vaga general de l’educació espanyola, s'espera tot el contrari. Tot apunta que milers de professors i estudiants valencians s’uniran a la mobilització contra les retallades del govern central.
Després de huit anys d'haver rebut la presidència de Bancaixa com a premi al seu fugaç pas per la presidència de la Generalitat, José Luis Olivas es va acomiadar ahir del càrrec deixant l'entitat en la ruïna i sense cap vinculació valenciana. En el seu discurs de comiat va demanar perdó, encara que sense matisar per què, i sembla que no va despertar tant d'entusiasme com uns altres.
València acull des d'ahir la segona edició de PhotOn, el festival internacional de Fotoperiodisme impulsat per un grup de fotoperiodistes valencians que, a més de reivindicar en ell el paper social del seu treball, han aconseguit demostrar com, fent les coses bé i no solament a colp de talonari, València pot albergar importants cites culturals.
Imprimir página
Enviar noticia
8
2 comentaris
