Leo un nuevo blog, ácido donde los haya, denominado La Paella Rusa. En él encuentro una feroz crítica a Josep Moreno, el jefe de Gabinete de Jorge Alarte, secretario general de los socialistas valencianos. El ataque florece a raíz de una columna escrita –hace ya unas semanas- por el citado Moreno en El País. Pincho el link y me deja perplejo.
En el artículo, Moreno describe su cita –no sé si real o ficticia- con un alto cargo de un periódico importante. El jefe de Gabinete de Alarte ridiculiza a su interlocutor hasta puntos insospechados, mezclando ataques al medio de comunicación con acusaciones durísimas hacia el periodista/director/subdirector/gerente o lo que sea.
Si la columna describe un encuentro real, Moreno y Alarte se han ganado un enemigo para el resto de sus días. Si se refiere a una cita inventada, ambos habrán cosechado la antipatía de todos los directores de medios conservadores que puedan sentirse aludidos.
Alarte contó con la simpatía de un buen número de periodistas cuando aspiraba a alcanzar la secretaría general del PSPV. Una vez lograda, me consta que unos cuantos profesionales se sintieron decepcionados por el trato recibido
Importa bien poco, a mi juicio, si Moreno lleva razón o no en la opinión vertida. Aunque el texto me parece uno de los más interesantes y reveladores que he leído en prensa últimamente, mi pregunta es: ¿en qué va a mejorar su vida, la de su líder y la del partido con ese escarnio público a un alto cargo de un medio de comunicación? ¿Qué tipo de estrategia es esa?
Alarte contó con la simpatía de un buen número de periodistas cuando aspiraba a alcanzar la secretaría general del PSPV. Una vez lograda, me consta que unos cuantos profesionales se sintieron decepcionados por el trato recibido. Que el ex ministro Asunción alcanzara los 3.000 avales para presentarse contra Alarte también demuestra que existen descontentos en el partido.
Bien. Entonces, ¿por qué hay que ganarse más enemigos gratuitamente? Una cosa es llorar por no salir en Canal 9 y otra ponerse a la greña con todo el mundo. Tal vez se crean muy ingeniosos con historias como la del supuesto pacto entre el ex ministro Asunción y el PP. Tal vez hasta acierten —yo no me lo creo en absoluto- pero, bajo mi punto de vista, eso no les hará sumar ni un voto para la próxima cita electoral dentro de pocos meses.
En mi opinión, un artículo como el de Moreno certifica una derrota electoral. Un desahogo por haber perdido ya, a 20 de diciembre de 2010, los comicios del próximo mayo de 2011. Como si dijera: “Cabrones… así es imposible ganar”.
A. Pansi - 14-01-11 - 16:53h. Andreu, tindries tota la raó si l'article impresentable del cap de gabinet d''Alarte no fos una impresentable manifestació, també, de cinisme. Perquè, bé, d'acord, t'ho accepte. Olé els collons del PSPV si denuncia, amb dades i noms, la corrupció als mitjans de comunicació i se la juga, de manera valent, tot i el que puga vindre després.
Però el que fa Moreno és tot el contrari. De qui està parlant? De quin periodista? De quisn mitjans? Xé, valent, si vas de xulo per la vida dóna noms i comencem a parlar.
Si no, llanççar la pedra i amagar el braç, ja sabem de què va la història. A plorar. I a reconèixer que no poden guanyar. I, pitjor, que no saben què fer per guanyar. Doncs, si és el cas (que ho és), menys conspiracions i te'n vas a casa. I el teu sou de ministre per a un altre.
Casio - 14-01-11 - 14:40h. Andreu tens raó. Però, per a canviar les coses hauríen de guanyar les eleccions primer no creus? jo també pense que es molt trist que els coses siguen així, però hi ha que utilitzar la estratègia. D'altra banda, encara que pensàrem que l'article de Moreno es encertat, moltes de les actuacions d'Alarte i el seu gabinet no semblem molt correctes ni ètiques. Per què no facilitaren la candidatura del ex ministre? molt fàcil, perque teníen por de perdre. No penseu aço?
Andreu - 14-01-11 - 13:33h. Una cosa, només per saber-ho: al País Valencià, a banda de quatre gats, només se pot ser cínic o pepero no?
Vull dir, sé que parles en terms d'oportunitat partidista, però no diu molt d'esta societat que tots donem per fet la corrupció de la premsa venuda al poder -bé siga pp, bé siga psoe- i que davant un text que ho denúncia digam: quina novetat! què vol conseguir! per què no es queixa del que realment importa?
Perdoneu, però tot importa. I el que més, la baixa catadura moral de la societat valenciana.És la falta d'ètica, d'educació i de valors el que ens està enfonsant cada dia més en una societat individualista i mediocre.
Perdoneu, però algú ho havie de dir! :)
Ximo - 14-01-11 - 13:29h. Este estiu estaven en una dinar Alicia de Miguel, Asunción i altres càrrecs del PP amb altres empresaris. Què feien?
Nu sé, nu sé...este home no fa més que donar la raó a qui insisteix que no ajuda al PSPV. I això t'ho diu uno que mai ha votat ni votarà el PSPV.
Heredia - 14-01-11 - 09:51h. Espectacular, Ximo. Un 10!
Després que les primeres mobilitzacions dels docents valencians no arribaren a la participació esperada, hui, a la vaga general de l’educació espanyola, s'espera tot el contrari. Tot apunta que milers de professors i estudiants valencians s’uniran a la mobilització contra les retallades del govern central.
Després de huit anys d'haver rebut la presidència de Bancaixa com a premi al seu fugaç pas per la presidència de la Generalitat, José Luis Olivas es va acomiadar ahir del càrrec deixant l'entitat en la ruïna i sense cap vinculació valenciana. En el seu discurs de comiat va demanar perdó, encara que sense matisar per què, i sembla que no va despertar tant d'entusiasme com uns altres.
València acull des d'ahir la segona edició de PhotOn, el festival internacional de Fotoperiodisme impulsat per un grup de fotoperiodistes valencians que, a més de reivindicar en ell el paper social del seu treball, han aconseguit demostrar com, fent les coses bé i no solament a colp de talonari, València pot albergar importants cites culturals.
Imprimir página
Enviar noticia
5
2 comentaris
