Les veritats a mitges, més enllà de la gran dosi de mentida que suposen, acostumen a ser exercicis d’oportunisme que només són útils per a qui les diu, i la majoria de vegades, ni això.
El recent manifest que vint-i-tres homes, ni una dona, han fet públic recentment, de nom "Més societat civil", és una veritat a mitges. Veritat perquè certament al País Valencià li cal que la societat civil guanye protagonisme i que les institucions abandonen l’intervencionisme que les ha caracteritzat, però a mitges perquè hi ha molt d’oblit i poca legitimitat. El document oblida l'important i compromès activisme social que en els últims 15 anys ha lluitat per fer realitat el que reclama ara l’escrit. A més, la majoria de signants si per alguna cosa s'han caracteritzat durant tot aquest temps és pel seu silenci o la seva complicitat; i això no els legitima. Qui dubte que revise els currículums.
Notaris, empresaris, advocats, urbanistes, cognoms sonors com ara Boluda, Noguera, Jiménez de la Iglesia, Maldonado, Pascual o gendres de Juan Roig més un parell d’arquitectes vinculats al PSPV i dos polítics del PP no són bagatge suficient per fer una crida a la mobilització després de tant de temps de mirar cap un altra costat
Al marge del principal promotor de l’escrit, el professor Josep Vicent Boira o de Carlos González Triviño, advocat i dirigent local del PSPV de València, de la resta d’homes que signen l’escrit no hi ha manera de trobar alguna referència que demostre que la seva preocupació per la situació política valenciana en el sentit que s'apunta és sincera. Notaris, empresaris, advocats, urbanistes, cognoms sonors com ara Boluda, Noguera, Jiménez de la Iglesia, Maldonado, Pascual o gendres de Juan Roig més un parell d’arquitectes vinculats al PSPV i dos polítics del PP no són bagatge suficient per fer una crida a la mobilització després de tant de temps de mirar cap un altra costat.
Han sigut anys d’ocupació institucional de la societat civil, de persecucions, d’amenaces, d’una xàrcia clientelar que funcionava com principal eix de promoció econòmica i professional; protestar ara quan les conseqüències de tant d’abús es tornen contra nosaltres i ja no queda res a repartir sona poc honest.
JR - 09-02-12 - 21:39h. Com diria aquell personatge... ALGÚ HAVIA DE DIR-HO. Gràcies Julià.
Toni Pérez. Aldaia. - 09-02-12 - 15:06h. El manifest de veritat està en el treball que des de fa anys estan fent tots els Salvem, la gent de la Universitat que escriu, els que planten cara a Canal 9, els professors de la pública, els metges de la pública, Escola Valenciana, l'actitud de Mònica Oltra, d'Obrint Pas... i de tants i tants que s'han jugat la pell.
Elisa - 09-02-12 - 14:07h. Amb la que està caiguent és un manifest patètic!
jo mateix - 09-02-12 - 11:37h. aquest gremi de 'societat civil', és a dir, no militar, són una colla d'entregats al negoci. No debades La Vanguardia els hi donava canxa a tota pàgina. ¿Societat civil? Negoci pur i dur i reproducció del model vigent. Boira, Felip... Quina banda!
Després que les primeres mobilitzacions dels docents valencians no arribaren a la participació esperada, hui, a la vaga general de l’educació espanyola, s'espera tot el contrari. Tot apunta que milers de professors i estudiants valencians s’uniran a la mobilització contra les retallades del govern central.
Després de huit anys d'haver rebut la presidència de Bancaixa com a premi al seu fugaç pas per la presidència de la Generalitat, José Luis Olivas es va acomiadar ahir del càrrec deixant l'entitat en la ruïna i sense cap vinculació valenciana. En el seu discurs de comiat va demanar perdó, encara que sense matisar per què, i sembla que no va despertar tant d'entusiasme com uns altres.
València acull des d'ahir la segona edició de PhotOn, el festival internacional de Fotoperiodisme impulsat per un grup de fotoperiodistes valencians que, a més de reivindicar en ell el paper social del seu treball, han aconseguit demostrar com, fent les coses bé i no solament a colp de talonari, València pot albergar importants cites culturals.