Primer que res, enhorabona. Als negres, per descomptat. Tant s’hi val si han estat estudiants, professors associats, ajudants doctors, contractats doctors, catedràtics... (no, trobe que ací no s’ha mullat cap catedràtic aliè a la causa). Cap esperar que els negres seran degudament recompensats. Si són estudiants, amb nota excel·lent en una o més assignatures; si són professors associats, no sé com, perquè no hi ha recompensa per als esclaus; si són professors contractats, probablement amb la promesa de fer-los fixes en arribar el pròxim mil·leni. En qualsevol cas, enhorabona. Els negres s’han aplicat de debò. Tot i que el material no era de primera categoria, ni tan sols assolia la qualitat esperada en una tesi doctoral, allò que importa és el resultat. I tal com estava previst des de molt abans de ser exposada davant el tribunal triat per a l’ocasió, la feina ha merescut la qualificació d’excel·lent cum laude. Al País Valencià no passa dia que no s’hi supere la marca de la jornada anterior. No hi ha límit per a la indecència.
Al País Valencià no passa dia que no s’hi supere la marca de la jornada anterior. No hi ha límit per a la indecència
Francisco Camps ha exposat una tesi doctoral a la Universitat Miguel Hernández d’Elx. Oficialment li l’ha dirigida Vicente Garrido Mayol, un profe del departament de Dret Constitucional de la Universitat de València que, a més de protegir l’ex president imputat –i absolt pel jurat, ha, ha, ha-, el té ben acollit al si del Consell Jurídic Consultiu (CJC), una canongia manifestament prescindible. Camps, a més, fa de jutge i part compatibilitzant la plaça al CJC i fent de diputat ‘culiparlant’ o absent a les Corts Valencianes. Com va sobrat de temps, gaudeix de les prebendes del càrrec d’ex president de la Generalitat d’infausta memòria. La presumpta tesi de Camps no importa. Es tracta de ciència ficció d’escassa qualitat. Ell dirà el que li passe pel cap, com el seu director de tesi. L’Acadèmia, és a dir, la universitat (en minúscula, si us plau) pot estar-ne ben orgullosa. Ha caigut un altre mite. Ja feia temps, però encara hi havia algú que es pensava que les universitats eren l’últim baluard de la resistència davant el feixisme. I no. Benvinguts al club.
Qualsevol que estiga immers en una recerca de l’envergadura d’una tesi doctoral, coneix de primera mà la dedicació que cal. Encara que no s’hi pose en exclusiva, cal temps, atenció i rigor. Camps no pot assegurar l’autoria d’una tesi, per mediocre que siga el resultat i exagerada la qualificació de l’amable tribunal, perquè ni com a president ni com a ex president, amb l’agenda oficial o amb l’angúnia del calvari judicial, ha dedicat tres quarts d’hora a eixa merda de tesi. I si en va dedicar, de temps, durant el mandat presidencial, va cometre un frau, un altre, atès que ell cobrava dedicació exclusiva. Encara que fos per ajudar a una banda de delinqüents a buidar la caixa. Corrupció cum laude.
Dolors - 13-02-12 - 15:07h. No, i no tens res més constructiu que dir?
xequemecaicderiure - 13-02-12 - 14:49h. Dolors, per casualitat no li l'hauràs redactat tu la "tesi" al Camps?
Dolors - 13-02-12 - 13:02h. Em diuen Dolors. A les universitats espanyoles per defensar una tesi no cal haver publicat res. Sols si fas la tesi per articles part d'aquestos ha d'estar publicat. N'estic fent una i ho sé.
Dolors - 13-02-12 - 12:58h. No se com serà la tesi, potser no siga gran cosa, però crec que ningú ha obligat a Camps a fer una tesi, ni li feia falta per trobar un treball, per tant crec que ha sigut una iniciativa personal que haurà fet ell mateix i que sols ha tingut la repercussió que ha tingut perquè la lectura ha estat prop de la sentencia. Per altra banda, totes les lectures de tesi a les que he assistit han tengut la mateixa puntuació: cum laude. Es una practica prou generalitzada el donar aquesta puntuació.
Després que les primeres mobilitzacions dels docents valencians no arribaren a la participació esperada, hui, a la vaga general de l’educació espanyola, s'espera tot el contrari. Tot apunta que milers de professors i estudiants valencians s’uniran a la mobilització contra les retallades del govern central.
Després de huit anys d'haver rebut la presidència de Bancaixa com a premi al seu fugaç pas per la presidència de la Generalitat, José Luis Olivas es va acomiadar ahir del càrrec deixant l'entitat en la ruïna i sense cap vinculació valenciana. En el seu discurs de comiat va demanar perdó, encara que sense matisar per què, i sembla que no va despertar tant d'entusiasme com uns altres.
València acull des d'ahir la segona edició de PhotOn, el festival internacional de Fotoperiodisme impulsat per un grup de fotoperiodistes valencians que, a més de reivindicar en ell el paper social del seu treball, han aconseguit demostrar com, fent les coses bé i no solament a colp de talonari, València pot albergar importants cites culturals.
Imprimir página
Enviar noticia
10
2 comentaris
