Tingué lloc la setmana passada (el dimecres 3 de novembre), l’edició anual de la Nit de l'Economia Valenciana. L’acte, regat amb vins d’Utiel–Requena i narrat en llengua castellana (amb una english version per als que visitaven la web del certamen), vol representar el punt neuràlgic amb el que la Cambra de Comerç de València, amfitriona de l’acte, dona el vist i plau a política econòmica del Consell Valencià i aprofita de pas per lliurar al seus premis a diverses empreses de l’àmbit provincial. L’acte va servir també com a posada de llarg del nou president de la institució econòmica, José Vicente Morata, amb un discurs totalment complaent amb la gestió econòmica i empresarial del govern valencià, d’altra banda previsible. Poques crítiques i repartiment de responsabilitats per a tots els agents socials, un guió que desvia l’atenció –intencionadament- sobre les causes reals de la crisis i la necessitat de fer un canvi de rumb en la política econòmica valenciana. Però, aquest canvi, el pot fer la Cambra de València?
Són molt poques les iniciatives econòmiques d’àmbit territorial valencià complet que generen un discurs i una activitat al nivell del que es fa en l’àmbit provincial
Difícilment. Per començar s’hauria de parlar de "Nit de l’Economia de la Província de València", ja que també la Cambra de Comerç d'Alacant organitza el seu certamen provincial, com ho fa la de Castelló. L’àmbit territorial de la província no presenta cap avantatge competitiu, sinó tot el contrari. La vertebració de la política econòmica valenciana és una necessitat urgent. A Alacant, la confederació empresarial de la Província (la COEPA), fa el que li dona la gana, fins i tot per damunt del que puga opinar la Generalitat (que clar, per no molestar, no opina res).
En definitiva, són molt poques les iniciatives econòmiques d’àmbit territorial valencià complet que generen un discurs i una activitat al nivell del que es fa en l’àmbit provincial. Perquè el Consell, estem cansats d’observar-ho, fa molt de soroll, parla molt (per Canal 9), però poca cosa més. El poder real de les institucions econòmiques del País Valencià continua lligat a la tradició provincial. En el món empresarial, manen les Diputacions provincials, les Cambres de Comerç d’àmbit provincial, i les associacions empresarials de les províncies. Hauríem de ser País, però si de moment no podem passar de Comunitat, perquè no aprofitem per acabar les províncies? S'imagineu una "Nit de l'Economia de (la província) de Barcelona"?
Després que les primeres mobilitzacions dels docents valencians no arribaren a la participació esperada, hui, a la vaga general de l’educació espanyola, s'espera tot el contrari. Tot apunta que milers de professors i estudiants valencians s’uniran a la mobilització contra les retallades del govern central.
Després de huit anys d'haver rebut la presidència de Bancaixa com a premi al seu fugaç pas per la presidència de la Generalitat, José Luis Olivas es va acomiadar ahir del càrrec deixant l'entitat en la ruïna i sense cap vinculació valenciana. En el seu discurs de comiat va demanar perdó, encara que sense matisar per què, i sembla que no va despertar tant d'entusiasme com uns altres.
València acull des d'ahir la segona edició de PhotOn, el festival internacional de Fotoperiodisme impulsat per un grup de fotoperiodistes valencians que, a més de reivindicar en ell el paper social del seu treball, han aconseguit demostrar com, fent les coses bé i no solament a colp de talonari, València pot albergar importants cites culturals.
Imprimir página
Enviar noticia
2 comentaris
