Quan els populars arrasaren en les últimes eleccions, jo vaig ser un dels innocents intoxicats per la propaganda populista que van creure que el senyor Rajoy inclouria, com a mínim, tres o quatre ministres valencians en el seu govern. Ens havien parlat tant del poder valenciano que, tant els valencians optimistes i crèduls com els malpensats, acabàrem convençuts que aquelles paraules no eren només un concepte, sinó que definien una realitat.
Els valencians optimistes creien que les majories absolutes aconseguides per Zaplana i Camps havien consolidat la política popular i que això mereixia un premi. Els valencians malpensats créiem que els populars valencians implicats en presumptes delictes sabien tantes coses que tenien agafats pels collons els altres presumptes implicats del partit: i això fa mal.
Però, a l’hora de la veritat, els populars valencians, que són els més espanyols d’Espanya, no es menjaren un torrat en el govern del senyor Rajoy: un parell de devolucions i alguna terminació, però ni una aproximació a la sort grossa.
Jo crec que els populars valencians són com alguns adolescents, marginals i violents, que imposen la seua voluntat, per la força, a l’institut, però quan tornen al seu barri o a sa casa, no pinten res perquè els humilia el seu germà gran o els seus col·legues
No sé què en deuen pensar, ara, els nostres paisans optimistes, que els votaren en massa; però jo crec que els populars valencians són com alguns adolescents, marginals i violents, que imposen la seua voluntat, per la força, a l’institut, però quan tornen al seu barri o a sa casa, no pinten res perquè els humilia el seu germà gran o els seus col·legues. Tot façana!
Ara, per la repercussió que ha tingut la reunió de Sevilla en els mitjans de comunicació valencians, que són els més espanyols d’Espanya, podríem imaginar que han de ser els socialistes els qui ens tornen al lloc que ens pertoca. Però em fa la impressió que el poder socialista valencià no n’ha tornat gaire reforçat, del congrés sevillà. Des del meu punt de vista, l’única lectura positiva que en poden fer els socialistes valencians és que s’han desfet de Leire Pajín: enhorabona!
Però crec que això no és prou i que l’esforç socialista per recuperar el País Valencià no ha estat a l’alçada ni de les nostres expectatives ni de les nostres necessitats. Els valencians resignats al bipartidisme, que en són molts, mereixen una miqueta més de compromís i de respecte per part dels seus paisans socialistes.
Així, sense una presència sòlida dels populars valencians en el govern central i sense un suport decidit dels socialistes espanyols als electors valencians que volen trencar l’hegemonia popular, la cosa està fotuda. A Madrid, continuarem sense pintar res i, a València, Fabra el Somrient continuarà cosint i, sobretot, tallant, al seu gust, sense una oposició capaç d’avergonyir-lo o, almenys, de posar-lo nerviós.
Hi ha camins alternatius, per descomptat, però si jo, ara, m’atrevira a proposar una solució a la nostra invisibilitat, seria tan fantasma com la majoria dels columnistes que ens han volgut vendre el poder valenciano. Ara, una cosa sí que tinc clara: el País Valencià serà levante quan tots els redactors de La Sexta hagen estat agredits sexualment pels redactors d’Intereconomia, amb o sense vaselina.
Després que les primeres mobilitzacions dels docents valencians no arribaren a la participació esperada, hui, a la vaga general de l’educació espanyola, s'espera tot el contrari. Tot apunta que milers de professors i estudiants valencians s’uniran a la mobilització contra les retallades del govern central.
Després de huit anys d'haver rebut la presidència de Bancaixa com a premi al seu fugaç pas per la presidència de la Generalitat, José Luis Olivas es va acomiadar ahir del càrrec deixant l'entitat en la ruïna i sense cap vinculació valenciana. En el seu discurs de comiat va demanar perdó, encara que sense matisar per què, i sembla que no va despertar tant d'entusiasme com uns altres.
València acull des d'ahir la segona edició de PhotOn, el festival internacional de Fotoperiodisme impulsat per un grup de fotoperiodistes valencians que, a més de reivindicar en ell el paper social del seu treball, han aconseguit demostrar com, fent les coses bé i no solament a colp de talonari, València pot albergar importants cites culturals.
Imprimir página
Enviar noticia
2 comentaris
