Josep Torrent explicava amb precisió dilluns passat a El País la perspectiva processal i política del president de la Generalitat, Francisco Camps. No reproduirem ací el que ja està dit i probablement és conegut pel lector, amb qui sens dubte coincidirem en un aspecte capital: el Molt Honorable ho té ben fotut, tot i comptant-hi amb el tarannà i vel·leïtats reaccionàries de la majoria dels jutges que hauran de sentenciar els assumptes –suborn i finançament irregular del partit- que l’impliquen. Qualsevol que siga el veredicte, este home que mai no havia trencat un plat està ja condemnat per les seues relacions amb la trama Gürtel i les mentides que n’ha contat. Al PP ja es tempteja qui podria substituir-lo.
Potser mai no hem sigut una societat tan progressista com créiem quan eixíem de la transició i haurem d’acceptar que el nostre futur col·lectiu està més enganxat al sud murcià que al nord català
Tanmateix, i pel que es decanta dels estudis demoscòpics, la corrupció, a més a més dels desgavells que hi concorren –i la paralització i incompetència del govern en són ben notòries-, no han capgirat ara com ara ni una mica la preferència de l’electorat valencià pel PP des de 1995. Què hi farem? Potser mai no hem sigut una societat tan progressista com créiem quan eixíem de la transició i haurem d’acceptar que el nostre futur col·lectiu està més enganxat al sud murcià que al nord català, a la dreta que a l’esquerra política. El cap del Consell ho ha tingut molt clar: sols cal veure com ha distribuït les seues atencions amb l’un i l’altre costat.
Però, a banda d’aquesta decantació més o menys conjuntural i patològica dels votants, el que no pot negar-se és la perllongada decrepitud dels partits d’esquerra, començant per l’anomenat hegemònic, el PSPV, i tot el seguici de partidets i coalicions greument amenaçats de ser anihilats als propers comicis autonòmics. Estant com estem a un any de les eleccions, resulta depriment –que no sorprenent- el pessimisme que traspuen, i molt especialment la crisi de lideratge que patixen. La veritat és que, llevat dels portaveus de l'oposició a les Corts, cap altra veu o iniciativa partidària ens donen motiu per pensar en un futur políticament diferent. En realitat, si no fóra per les mobilitzacions que es mamprenen per Internet, es diria que l’esquerra, a més de escapçada, també està volatilitzada.
Una valenciana - 28-04-10 - 12:49h. Dona gust llegir articles que saben expresar molt bé el que moltes persones estem sentitnt i patint.Gràcies i naturaalment m'agradaria que làrticle servira d'estímul.
Després que les primeres mobilitzacions dels docents valencians no arribaren a la participació esperada, hui, a la vaga general de l’educació espanyola, s'espera tot el contrari. Tot apunta que milers de professors i estudiants valencians s’uniran a la mobilització contra les retallades del govern central.
Després de huit anys d'haver rebut la presidència de Bancaixa com a premi al seu fugaç pas per la presidència de la Generalitat, José Luis Olivas es va acomiadar ahir del càrrec deixant l'entitat en la ruïna i sense cap vinculació valenciana. En el seu discurs de comiat va demanar perdó, encara que sense matisar per què, i sembla que no va despertar tant d'entusiasme com uns altres.
València acull des d'ahir la segona edició de PhotOn, el festival internacional de Fotoperiodisme impulsat per un grup de fotoperiodistes valencians que, a més de reivindicar en ell el paper social del seu treball, han aconseguit demostrar com, fent les coses bé i no solament a colp de talonari, València pot albergar importants cites culturals.
Imprimir página
Enviar noticia
1
2 comentaris
