Ara que tenim al president que havia promès que "donaria la cara davant les dificultats sense amagar-se'n", no estaria malament reflexionar sobre la transparència amb la qual ell mateix fa dels seus comptes. Oficialment el patrimoni de Rajoy està sustentat en els més de 170.000 euros que cobra anualment (ara més, com a president del govern) i set propietats immobiliàries de les quals no sabem el valor. Però, això és tot? Tots recordem com de nerviós es va posar al 2007 quan li preguntaren quin era el seu sou i no només una vegada, sinó dues. El cas és que el que cobra Rajoy sempre ha estat sota sospita, tenint en compte que ell mai no s'ha referit a la seua a la seua professió anterior, la de registrador de la propietat en Santa Pola, la qual encara li dóna uns beneficis ben sucosos, afavorits amés per la seua estada al govern de 1994 a 2004 i la seua excel·lent relació amb Francisco Camps.
El cas és que, per molta pressió popular que hi ha hagut, per molt que els polítics han fet públics (relativament) els seus comptes, no sembla que hagen segut del tot sincers en les seues declaracions
El cas és que, per molta pressió popular que hi ha hagut, per molt que els polítics han fet públics (relativament) els seus comptes, no sembla que hagen segut del tot sincers en les seues declaracions. No és en absolut creïble la declaració de Rajoy; ni la de Manuel Chaves, que va declarar que cobrava menys de 7.000€ al mes; ni la de Rita Barberà, que creix sorprenentment en temps de crisi; ni, per suposat, la de Camps que, com bé ens va recordar fa poc Ignasi Muñoz, de ser certa, dubtem molt que puga assumir el cost de la seua defensa.
I parlant d'aquest diari, l'opció de fer transparents els seus comptes en un moment tan difícil, s'ha d'aplaudir. Hui en dia, tots els mitjans de comunicació requereixen d'una participació activa dels seus lectors, amés d'una transparència que gairebé mai no compleixen. Donar un pas endavant en aquest sentit, arreplegant l'esperit de la renovació social que estem vivint i les noves exigències de transparència democràtica, segurament farà que el mateix diari isca reforçat. Ara ens toca als que també som lectors del diari comprometre'ns amb ell, per a poder continuar llegint opinions com l'esmentada de Muñoz o les de Girbés o les d'Abelardo Muñoz entre molts altres, o poder seguir el pols d'un país on la informació lliure brilla per la seua absència i aixi veure com la transparència s'imposa en un lloc que precisament ha arribat a la bancarrota per la seua mancança.
Després que les primeres mobilitzacions dels docents valencians no arribaren a la participació esperada, hui, a la vaga general de l’educació espanyola, s'espera tot el contrari. Tot apunta que milers de professors i estudiants valencians s’uniran a la mobilització contra les retallades del govern central.
Després de huit anys d'haver rebut la presidència de Bancaixa com a premi al seu fugaç pas per la presidència de la Generalitat, José Luis Olivas es va acomiadar ahir del càrrec deixant l'entitat en la ruïna i sense cap vinculació valenciana. En el seu discurs de comiat va demanar perdó, encara que sense matisar per què, i sembla que no va despertar tant d'entusiasme com uns altres.
València acull des d'ahir la segona edició de PhotOn, el festival internacional de Fotoperiodisme impulsat per un grup de fotoperiodistes valencians que, a més de reivindicar en ell el paper social del seu treball, han aconseguit demostrar com, fent les coses bé i no solament a colp de talonari, València pot albergar importants cites culturals.
Imprimir página
Enviar noticia
2 comentaris
