Avui escric el meu darrer article de 2010. I òbric un parèntesi que no sé si durarà molt o poc. Necessite prendre’m unes vacances forçoses com a articulista, perquè el nostre nou disc, Una amable, una trista, una petita pàtria, està a punt d’entrar a impremta i s’acosta un període de moltíssima feina, a vessar d’assajos intensius i treball de promoció de cara a les presentacions en viu (la primera serà el 27 de gener de 2011, a l’Auditori de Barcelona). Som conscients que durant els pròxims mesos no pararem en torreta: ens esperen moltes hores de carretera, carregar i descarregar instruments, proves de so en horaris intempestius, entrevistes a dojo... Però no us enganyeu: no ens queixem, en absolut! Per a nosaltres, deambular per teatres, auditoris i ateneus és com una mena d’addicció, i ja comencem a notar la síndrome d’abstinència: hem invertit moltes il·lusions en aquest projecte que tot just encetem i ens morim de ganes de pujar una altra vegada als escenaris.
Per a mi ha sigut un autèntic privilegi compartir aquest espai amb tanta i tanta gent, que no es queda satisfeta amb el pallar de titulars predictibles i innocus amb què ens castiguen els mitjans tradicionals
No sé exactament quan podré tornar a reprendre la meua columna setmanal a l’Informatiu. Supose que tot dependrà de com afecte la Crisi al sempre vulnerable sector cultural, ja sabeu que és un dels àmbits en què primer es tanca l’aixeta dels diners... Espere reincorporar-me molt prompte a aquesta plantilla d’opinadors: per a mi ha sigut un autèntic privilegi compartir aquest espai amb tanta i tanta gent, que no es queda satisfeta amb el pallar de titulars predictibles i innocus amb què ens castiguen els mitjans tradicionals. Lectors que volen anar una miqueta més enllà, que somien amb un País millor, més habitable i més digne.
Joan Fuster ja ens advertia en un dels seus aforismes, (cite de memòria) “Desconfieu de l’home d’un sol diari”, i crec que l’Informatiu juga a la perfecció aquest rol de periòdic complementari, garantia de diversitat en l’ecosistema informatiu valencià.
Hi ha notícies i reportatges que ens costa trobar en les pàgines de Levante EMV, El País, Mediterráneo, Información i, no cal dir-ho, encara són més difícils de llegir a Las Provincias o El Mundo. Perquè els interessos econòmics i polítics d’aquestes empreses ho fan del tot inviable, a pesar de la professionalitat i de la vocació informativa de molts dels seus treballadors de base. Però estem d’enhorabona: el mitjà que dirigeix l’incombustible Juan Enrique Tur ha posat una nota de color en el panorama monocrom de la premsa valenciana, amb comptadíssimes i reeixides excepcions que han batallat (batallen i batallaran) durant anys i panys per dir la seua, com per exmple El Temps, El Punt, Saó o el desaparegut L’Avanç, que tant trobem a faltar! Des de fa ja més d’un any tenim la possibilitat d’adreçar-nos a aquesta mateixa plana web per veure l’altra cara de l’actualitat, per llegir aquells titulars que posen el dit a la nafra i que ens expliquen les coses des d’una òptica diferent, heterodoxa, alternativa.
Després que les primeres mobilitzacions dels docents valencians no arribaren a la participació esperada, hui, a la vaga general de l’educació espanyola, s'espera tot el contrari. Tot apunta que milers de professors i estudiants valencians s’uniran a la mobilització contra les retallades del govern central.
Després de huit anys d'haver rebut la presidència de Bancaixa com a premi al seu fugaç pas per la presidència de la Generalitat, José Luis Olivas es va acomiadar ahir del càrrec deixant l'entitat en la ruïna i sense cap vinculació valenciana. En el seu discurs de comiat va demanar perdó, encara que sense matisar per què, i sembla que no va despertar tant d'entusiasme com uns altres.
València acull des d'ahir la segona edició de PhotOn, el festival internacional de Fotoperiodisme impulsat per un grup de fotoperiodistes valencians que, a més de reivindicar en ell el paper social del seu treball, han aconseguit demostrar com, fent les coses bé i no solament a colp de talonari, València pot albergar importants cites culturals.