Se dice que los periodistas no debemos ser noticia, pero ayer lo fue una, la presentadora de Los desayunos de TVE, Ana Pastor, por su entrevista al presidente iraní Mahmud Ahmadineyad. Y es curioso, porque en principio lo fue porque a cierto sector le dio por destacar que durante la entrevista se había desprendido del velo con que cubría su cabello (por deferencia a la cultura de su anfitrión), lo que erróneamente se interpretó como un gesto orquestado y no el descuido accidental que la periodista reconoció. Sin embargo, la anécdota sirvió para que, a medida que avanzaba el día, lo que se reconociera es que Pastor había hecho una gran entrevista. Esto, en su caso, no es novedad ni, por tanto, noticia, pero sí lo es que los presentadores estrella de la televisión, en la mayoría de los casos, no sean buenos periodistas (y si lo son, lo disimulen estupendamente ejerciendo, en la mayoría de los casos, como la voz de sus amos).
Pero si a todos nos gusta Ana Pastor y no Sara Carbonero, ¿por qué están los medios llenos de las segundas y son tan pocos los periodistas que, ante su oportunidad de lanzarse al toro, no asoman el capote desde detrás de la barrera?
Sin embargo, resultaba sorprendente ayer ver el reconocimiento de Pastor por parte de colegas de todo tipo, desde pesos pesados como Pedro J. Ramírez a estudiantes de periodismo que la reivindicaban ayer como referente. Pero si a todos nos gusta Ana Pastor y no Sara Carbonero, ¿por qué están los medios llenos de las segundas y son tan pocos los periodistas que, ante su oportunidad de lanzarse al toro, no asoman el capote desde detrás de la barrera? Ayer era un buen día para preguntárnoslo. Desde luego, señores como Pedro J. que inventan y mantienen bulos en sus medios para tener contenta a su parroquia, no son el mejor incentivo, y desde luego, tampoco a todos los estudiantes se les plantea la posibilidad de entrar a trabajar a los 22 años junto a Iñaki Gabilondo, que te den la confianza para cubrir conflictos internacionales (algo haría para mercerla), y después el respaldo y la libertad que le ofrece RTVE —admirable— para hacer lo que hace. Sin embargo, insisto, tampoco veo desde mi humilde posición, a muchos chavales —y no tan chavales— desesperados por entrar en el periodismo político y en poner en un compromiso al político de turno. Veo muchos más deseando entrar en gabinetes de prensa. Pero pese a todo los hay. Y ahí llega la última dificultad. ¿Quién les da la oportunidad? No a todos, sino a los valientes. Sinceramente, pocos, por no decir nadie. A Ana Pastor no la veo yo entrevistando con libertad en la mayoría de medios de España. Y en la Comunitat ni les cuento: en Canal 9 no la dejarían entrar ni de visita, pero en el resto no le darían carta blanca, no fuera que cayera la publicidad de Som Comunitat.
¿Pero es lo que hay? Yo les aseguro que no. Yo les podría decir un puñado de colegas valencianos jóvenes, más de una decena, que merecen un gran reconocimiento por su labor periodística. Pero bueno, luego hasta la Unió de Periodistes celebra un congreso en su 30 aniversario y entre sus cuatro decenas de ponentes no figura ni uno de ellos. Si el periodista participante más joven marcara la edad de corte para participar, creo que ni Ana Pastor —de 33 años— intervendría (la edad media de rondar la cincuentena). ¿Desfallecemos pues? Yo les emplazo a que no, a que busquen a las/los Anas Pastor, que haberlos, haylos, y reivindíquelos (y reconozcan, por qué no, a los medios que les dan bola). Y obviamente, si son periodistas, o proyectos de periodistas, además de reivindicarlo, pónganse/pongámosnos manos a la obra. Solo se trata de periodismo. No debería ser noticia. Debería ser lo normal.
PERIODISME D\'INVESTIGACI - 17-03-11 - 10:33h. Deia Barnils, N'hi ha d'altre?
EL PSC-PSOE CONTRA VILAWEB:La política potser no, però alguns polítics caldria albardar-los, posar-los el cabeçó i deixar-los que tragueren aigua de la sínia, vint o trenta anys seguits. O potser caldria portar-los a Cofrents, o a Vandellós, a veure si les fuites i els malpassos els adoben amb la seguretat que prediquen.
L'alcalde Hereu vol querellar-se contra Vilaweb. L'alcalde representa el pitjor psc del país, realment, i és el psoe també, l'homenic, i ha triat un mitjà de comunicació que en els darrers anys ha marcat un estil i una fita informativa. L'alcalde Hereu és contra tot això que vol fer la guerra, no contra Gadafi, o espana, o la corrupció municipal i política, sinó contra el periodisme de bandera. Ell, l'Hereu, no es querellarà contra ZP, que ha mentit descaradament contra els catalans, que ara autoritza de continuar amb les centrals nuclears més enllà des quaranta anys de vida, no, Hereu, l'alcalde, considera més important l'honor (!) d'un policia municipal de dubtosa qualificació, que no els centenars de milers de lectors que seguim aquest mitjà per saber què passa al país i al món. La denúncia, l'Hereu albí, amaga un fracàs de gestió municipal, de política de segona divisió, de ciutat subordinada, de líder que s'amaga darrere el putiferi còmode de la institució, quan un es creu per damunt el bé i el mal i la resta són ciutadans que l'han d'adular.
L'alcalde Hereu també pensa que les centrals del país són les més segures d'Europa i del món, com el seu bisbot en ZP, i enlloc de fer política professional, en favor dels veïns i dels ciutadans, es gastarà els diners públics contra les mitjans, i la llibertat d'expressió. Com en Gadafi, com en Mubàrak, quan l'alcalde es veu amb la potestat de pegar voltes a la sínia ja pensa que tothom l'hem de seguir, a traure aigua d'aquella intel·ligència mancada, podrida, dels polítics de pixar curt.
Els alcaldes, i l'alcalde Hereu no n'és l'excepció, en la seua majoria són desgraciats, mentiders i falsos, i els pocs que se'n salven segur que em sabran perdonar la generalitat de l'afirmació. Però el poder corromp, com deien els filòsofs grecs, i aquests alcaldes del segle XX i XXI; què voleu, són una prova descarada del fracàs de les democràcies dins els ajuntaments. Per cada ajuntament que podem salvar, n'hi ha mil en afers de corrupció i deslleialtat contra els seus, els ciutadans.
Per què l'Hereu sempre m'ha semblat un sacerdot egipci?, un fals faraó recolzat sobre un bastó que no mereix?, no ho sabria explicar. Metafòricament em sembla un llengua tallada, un homenic de veu falsa, que mai no diu sinó la veritat que li convé. Que no saps mai quina una amaga, com una malaltissa segona intenció dels seus discursos.
I ara tot això contra Vilaweb. Com si el món, i els catalans sobretot, no tingueren més feina, ni més preocupacions, ni tanta desocupació, perquè li haguérem de suportar la masturbació final. Quina agonia de polítics, xe.
- Com va dir l'Ernest, que a mi també em va semblar un bon conseller d'educació, aquest psc està acabat, i cada dia n'hi ha botons de mostra.
Josep Blesa - 17-03-11 - 00:56h. Juan, eixiré en defensa de la classe periodística existent.
Canal 9 i Ràdio 9 estan plens de periodistes de debò. Estan, com saps, arraconats. I sols trauen el nas per aquest mitjà, i algun altre, en què ens trobem. Ací, ens permetem el luxe de tindre en l'ostracisme Toni Mollà, Toni Rubio, M.Jardí, Julià, M. Cubells, Jordi Sebastià, i tants i tants altres passant el temps en moniatades que sols serveixen per a fer-los perdre el temps i que no puguen dedicar-se'n a fer res més. En els 70's hi havia un periodisme de referència que Fabregat se n'encarrega de 'domar' i anihilar. Ara, tocant fons de nou, torna a emergir. I ens preguntem: Quina nòmina paga cada llepada de cul dels Motes, Climents, L. Jaraba, Duran, Tórtola, Braúlios, J. Pérez...etc. als seus kefes?
PS: com els deia en Ramon Barnils als periodistes barcelonins prosociates i de La Vanguardia (española, of course)...són, pobrets, uns dats pel cul !
Quan veus, per cas, un Vicent Partal que té més collons (coneixements) que tots eixos pressumptes periodistes junts i més pasta-gansa, no que ells, sinó que els seus kefes, te n'adones que són podridura periodístisca que porten el camí errat i 'ferrat'.
Juan E. Tur - 16-03-11 - 14:06h. Solo una matización. En el programa del congreso de la Unió sí hay, al menos, un periodista bueno de las últimas hornadas, como Héctor Sanjuán. Ayer, entre tanta gloria del periodismo autóctono, me pasó desapercibido. Perdonen por el despiste.
jo - 16-03-11 - 09:45h. Joan, ja va sent hora que els periodistes joves s'adonen que la gerontocràcia universitària i l'aristocràcia corporativa mai no han deixat de mirar-se el melic. De fet, hi dediquen jornada completa. El programa de festes que han organitzat n'és una bona mostra.
Després que les primeres mobilitzacions dels docents valencians no arribaren a la participació esperada, hui, a la vaga general de l’educació espanyola, s'espera tot el contrari. Tot apunta que milers de professors i estudiants valencians s’uniran a la mobilització contra les retallades del govern central.
Després de huit anys d'haver rebut la presidència de Bancaixa com a premi al seu fugaç pas per la presidència de la Generalitat, José Luis Olivas es va acomiadar ahir del càrrec deixant l'entitat en la ruïna i sense cap vinculació valenciana. En el seu discurs de comiat va demanar perdó, encara que sense matisar per què, i sembla que no va despertar tant d'entusiasme com uns altres.
València acull des d'ahir la segona edició de PhotOn, el festival internacional de Fotoperiodisme impulsat per un grup de fotoperiodistes valencians que, a més de reivindicar en ell el paper social del seu treball, han aconseguit demostrar com, fent les coses bé i no solament a colp de talonari, València pot albergar importants cites culturals.
Imprimir página
Enviar noticia
4
2 comentaris
