Desconec si hi ha una altra solució, i possiblement l'estil de vida de la societat grega tinga la seua part de responsabilitat. Però si el poble paga, que paguen també els responsables de la seua ruïna

L’argument de la complexitat de la mesura no és vàlid. Els polítics estan –haurien d’estar- per a explicar i traslladar als seus votants qualsevol decisió que prenguen. Qui governa té l'obligació d'explicar-ho, i si no ho saben fer significa que no estan fent la seua feina correctament. O potser que no té interès a fer-ho. Aprovar un paquet de mesures com les que ha d’aplicar Grècia és com pretendre que una persona amenaçada per un torturador es pague ell mateix els instruments que faran possible el seu turment. Evidentment, la víctima no ho acceptaria.

La por dels dirigents europeus està, doncs, justificada. La humiliació a què estan sotmetent el poble grec el farà retrocedir molts anys en el seu desenvolupament, i passar de la riquesa a la precarietat és una passa difícilment assumible. Desconec si hi ha una altra solució, i possiblement l'estil de vida de la societat grega tinga la seua part de responsabilitat. Però si el poble paga, que paguen també els responsables de la seua ruïna. Cal que els responsables de gestions negligents responen davant un tribunal. No és lògic que l'estat de benestar es desmantelle mentre ells estan gaudint de la seua jubilació o, fins i tot, continuen ocupant càrrecs públics. Una vegada més, l’exemple d’islàndia hauria de fer-se extensiu: l’afonament de l’economia d’un país ha de ser un acte punible.

Si no fem eixa passa, que no es queixen després de que la política està desprestigiada. Però no és culpa de la política: és dels polítics o, més concretament, d’alguns polítics. L’exercici de la cosa pública és imprescindible per al desenvolupament d’una societat moderna. Exigim, doncs, que els gestors que escollim democràticament responen als interessos dels seus votants, i no a d’altres aliens a ells. I si han d’explicar, que expliquen. Tan difícil és això? Segur que no.