—Tens un minut?
—La veritat és que em pilles a punt d'eixir...
—És una emergència, tio.
—Bé, dispara.
—Dis-me, follaries amb un tio que porta un queixal de cocodril penjat al coll?

Primer silenci.

—Hem de començar a revisar el concepte que tens de la paraula emergència, saps?—Home, a mi em sembla molt important.
—Sense dubte... però a vore si ho entenc: per què porta això penjat al coll? Ha perdut alguna aposta o què?
—No. És perquè treballa amb rèptils.
—Redéu... espere que siga fent bolsos i sabates.
—No exactament...
—Bé, és igual. En qualsevol cas la resposta és no, no follaria amb Cocodrilo Dundee.
—Ok... prenc nota. Però i si fóra molt atractiu?
—Tampoc.
—I si fóra molt simpàtic?
—Tampoc.
—I si...
—Vols que et diga que sí i acabem abans?
—Home, t'ho agrairia molt, la veritat.
—Ho sent, però no pense recolzar-te en este punt: hi ha coses que no es poden passar per alt i un queixal de cocodril penjat del coll és, sense dubte, una d'eixes coses insalvables que fan que un tio deixe de ser follable.

Segon silenci.

—Potser tens raó... no sé en què estaria pensant. Gràcies, tio.
—De res, home. Els amics estem per a coses com estes, però ara t'he de deixar que he quedat i faig tard.
—Has quedat? Amb qui?

Tercer silenci.

—Amb qui has quedat, puta?
—He quedat amb... bé, crec que no t'he parlat d'ell...
—Això és mentida: sempre em parles de tot. Amb qui has quedat?

Quart silenci.

—Ja saps amb qui he quedat.
—Hòstia puta! A vore si ho entenc: el penjoll d'un queixal de cocodril fa que un tio deixe de ser follable automàticament, però un matrimoni i dos fills en edat escolar no?

Cinqué silenci.

—Perdona, però saps tan bé com jo que són situacions molt diferents.
—Clar que sí, clar que sí... i deixa'm endevinar...
—Sí: el queixal de cocodril és molt pitjor.