La gossada mediática al servei de la dreta política que ens emprenya des dels mitjans de comunicació, així com els mateixos sermonadors habituals del PP, sovint acusen d’antisistema qualsevol persona o manifestació poc o molt nombrosa que qüestione o decididament rebutge actituds i decisions de membres o governants del partit conservador. Dies enrere, ací a València, els ciutadans que s’oposaren als enderrocaments del Cabanyal, tot i fer-ho pacíficament, foren descrits amb eixa sumària desqualificació que suggereix marginalitat i violència, cosa que justificaria la brutalitat de la força pública. També era marginal a criteri de l’autoritat municipal la concentració de dissabte passat a la plaça de la Marededéu de València per la transparència i pluralitat a Canal 9 quan, segons la Policia Local, no n’érem més de 50 els ciutadans que vam acudir’hi. Un testimoni propi de mentiders de la vella escola franquista, per més que els hi fota l’homologació.
Tan aclaparadora majoria els hi ha fet creure que ells, el PP, eren el sistema, i el País la seua finca
És evident que eixe desdeny només es comprén per la debilitat politica de l’esquerra i els molt anys d’hegemonia que ha gaudit la dreta al País Valencià. Tan aclaparadora majoria els hi ha fet creure que ells, el PP, eren el sistema, i el País la seua finca. De democràcia no calia ni parlar, entre altres motius perque ningú no els ho exigia, moixa i desarmada com ha estat l’oposició des de 1995, poc més o menys. Són obvietats, que tanmateix expliquen el mortificant dèficit de civisme que hem patit i que sovint ens ha dut a pensar si esta societat nostra ha sigut en altre temps alguna cosa diferent a un ramat de panxacontents, amb les excepcions que sempre cal fer-hi.
Però eixe sistema comença a fer aigua per l’abús al qual ha estat sotmés. La falsa prosperitat ja no maquilla les arbitrarietats en l’administració del territori, l'escàndol de la televisió autonòmica tampoc no s’aguanta, la corrupció ha convertit al nostre president molt honorable en un ninot de còmic, tot quan que la crisi econòmica ha destapat les mancances i incompetències d’este partit i d'este govern. Com no hem d’estar contra este sistema tots els qui des de sempre hem apostat per la democràcia i les llibertats? Ells, els carques, i no nosaltres, són els antisistema.
Després que les primeres mobilitzacions dels docents valencians no arribaren a la participació esperada, hui, a la vaga general de l’educació espanyola, s'espera tot el contrari. Tot apunta que milers de professors i estudiants valencians s’uniran a la mobilització contra les retallades del govern central.
Després de huit anys d'haver rebut la presidència de Bancaixa com a premi al seu fugaç pas per la presidència de la Generalitat, José Luis Olivas es va acomiadar ahir del càrrec deixant l'entitat en la ruïna i sense cap vinculació valenciana. En el seu discurs de comiat va demanar perdó, encara que sense matisar per què, i sembla que no va despertar tant d'entusiasme com uns altres.
València acull des d'ahir la segona edició de PhotOn, el festival internacional de Fotoperiodisme impulsat per un grup de fotoperiodistes valencians que, a més de reivindicar en ell el paper social del seu treball, han aconseguit demostrar com, fent les coses bé i no solament a colp de talonari, València pot albergar importants cites culturals.