En mig d’un colp d’estat perpetrat pels mercats financers (acceptem l’eufemisme com animal de companyia), el programa electoral de Rajoy, la poca cosa que s’havia atrevit a explicar i no el gruix que s’havia amagat esperant les instruccions del comandament financer, s’ha convertit en paper mullat. Ignore si algun dels seus votants s’ha sorprès pel primer paquet de retallades, té igual, però si de l’altra banda queda algú per despertar-se, benvingut a la realitat. A més a més, al càrtel ministerial sembla que també li agrada la confusió. La ministra Báñez s’ha afanyat a dir que “ens han deixat un país en la ruïna econòmica i social”. La senyora no s’ha atrevit a concretar-ho més, no siga cosa que l’ocurrència li explote a la cara. Perquè la política –per dir-ho d’alguna manera- que havia executat l’últim govern (quasi millor ens estalviem també dir-li socialista) ha estat justament la mateixa que hauria fet l’actual president. I, ja posats, durant les dos legislatures en què el PSOE ha ostentat el govern d’Espanya, la dreta no ha parat un sol moment d’acumular capital. En cas de dubte, es poden consultar els beneficis bancaris, empresarials o tot l’allau de singularitats esplèndidament pagades com la senyora De Cospedal o el senyoret Arenas. Bé, la primera andanada ja comença a fer mal. I per a Falles, més. El PSOE diu que votarà contra el decret de Rajoy allà en el Congrés dels Diputats (per què no han aprofitat l’avinentesa per a suprimir el Senat i l’enorme despesa associada?). I prou.