LA ISETA La Iseta
Qui no està acostumada a bragues les randes li fan llagues
FRANCESC MOMPÓ
23 desembre 2010
Vota
1 2 3 4 5
| Resultat 7 vots.

El refrany d’avui barreja elements de la indumentària amb el comportament humà. Les bragues o calces com diuen a Catalunya a la peça íntima (no oblidem que aquesta peça té el seu inici en les calces masculines del segle XVII i que evolucionen en el segle XIX en diverses peces quan passen a formar part del vestuari femení. De primer es tallen en dos i formen mitges calces. D’ací aniran derivant segons els llocs en calces, calcetins, mitges, mitjons... en funció del substantiu o del determinant. Bé, aquesta peça té la funció de protegir la intimitat femenina –independentment que les modes li puguen donar d’altres funcions secundàries, però ben importants, com la de fer més atractiva la dona– així i tot, no deixa de ser un pegot artificial que s’ha d’ajustar al cos amb elegància i comoditat. Imaginem-nos que poguérem viure en una societat sense pudor i que les dones –dic les dones perquè s’ajuste al refrany– anaren sense bragues. No sé si seria absolutament necessària aquesta protecció, però el que sí que sé és que el cos agrairia la comoditat de la nuesa. I continuant jugant, pensem que després de molt de temps d’assaborir aquesta nuesa corporal hagueren de posar-se bragues. Què passaria? Doncs que per molt delicades que foren els farien nosa. I mira que les randes en són de delicades, però així i tot les notarien sobre la pell; una pell avesada a estar lliure. Les randes acabarien en un procés hiperbòlic fent-los llagues a la pell. Qui no està acostumada a bragues les randes li fan llagues. Aquesta és l’exagerada abstracció generalitzadora que fa l’imaginari col·lectiu i l’aplica a aquelles persones que, amb una doble vara d'amidar, davant de la més mínima adversitat ja s’estan queixant.

–Han dit que Voro s’ha deixat el treball. Com és això si només portava un parell de setmanes?
–És que l’obra és molt pesada i ja se sap qui no està acostumada a bragues les randes li fan llagues.

Se senten discriminats perquè no poden anar en castellà per casa dels altres i aleshores ens acusen de falta de sensibilitat democràtica i de mil bestieses més

D’exemples per a poder aplicar el refrany de segur que ens en vénen molts al cap. Tanmateix jo n’exposaré un que està ocorrent permanentment a casa nostra i que és una actitud viral, mortal de necessitat per a la salut de la nostra llengua al llarg i ample del territori: de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Fa tant de temps ja que el castellà ha anat incrustant-se –i encrostant-se– en el nostre teixit sociolingüístic que els castellanoparlants monolingües excloents veuen com a normal i lògic utilitzar el castellà com a única llengua de comunicació a sa casa i a ca nostra. Tant és així que quan es creuen amb algú a ca nostra, on la llei natural ho dicta i la llei de l’home –hom pot llegir Constitució i Estatuts– o empara, els contesta o se li dirigeixen en català, es posen les mans al cap. Veuen açò com un atac i una discriminació contra l’imperial castellà i se senten infinitament ofesos –si no és que t’ho poden imposar per la força; que de casos en patim tots els dies–. Se senten discriminats perquè no poden anar en castellà per casa dels altres i aleshores ens acusen de falta de sensibilitat democràtica i de mil bestieses més. I és que com que no estan acostumats a bragues les randes –per molt fines que siguen– els fan llagues. Llàstima de país, que diu un vers del poeta Jaume Pérez Montaner.

Valencians, Salut i Terra.

Compartir:
Meneame Delicious Digg Google Bookmarks Facebook La Tafanera
Yahoo! My Web Technorati Myspace Twitter Live
ImprimirImprimir página EnviarEnviar noticia
2
pep - 23-12-10 - 20:41h. Tens tota la raó. Se senten superiors.Però NO, ací estem nosaltres per a exigir viure completament en català, amb el nostre valencià.
Josep - 23-12-10 - 14:07h. Jo sempre havia sentit: "A qui no ha portat mai bragues, les costures li fan plagues". És una aportaci´`o més. Salut!
30/12/2010
Estirar més el braç que la màniga
16/12/2010
Cabró, calent i a la presó
09/12/2010
Rebentar com sangonereta
PER L'AMOR DE DÉU! PER L'AMOR DE DÉU!
L’oratòria de Fabra
IGNASI MUÑOZ
Tipus mòbils TIPUS MòBILS
La vida amb tots els colors
JOAN CARLES GIRBÉS
A ESTE LADO DEL PARAÍSO A ESTE LADO DEL PARAÍSO
La involución es el futuro
JOSÉ MANUEL RAMBLA
2011-2012. Un any sense novetats des de l’acord de permuta del solar de jesuïtes
Per Salvem el Botànic, Recuperem Ciutat.
Nom
Missatge
Introduïsca el text de la imatge:
 
Normes d'us:
  • Esta és l'opinió dels internautes, no de L'INFORMATIU.COM
  • No està permés fer comentaris contraris a les lleis espanyoles, ofensius o fer servir paraules malsonants.
  • Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incomplixen el punt anterior.
  • Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.
Clases de Valencià
TEATRO OLYMPIA
Extraño anuncio
Bromera
L’ensenyament es dóna hui una darrera oportunitat per tractar d’aturar els retalls
JOSÉ CARDONA. 2 comentaris
Després que les primeres mobilitzacions dels docents valencians no arribaren a la participació esperada, hui, a la vaga general de l’educació espanyola, s'espera tot el contrari. Tot apunta que milers de professors i estudiants valencians s’uniran a la mobilització contra les retallades del govern central.
Olivas també demana perdó
Després de huit anys d'haver rebut la presidència de Bancaixa com a premi al seu fugaç pas per la presidència de la Generalitat, José Luis Olivas es va acomiadar ahir del càrrec deixant l'entitat en la ruïna i sense cap vinculació valenciana. En el seu discurs de comiat va demanar perdó, encara que sense matisar per què, i sembla que no va despertar tant d'entusiasme com uns altres.
JUAN E. TUR. 2 comentaris
Fotografies per a canviar el món
València acull des d'ahir la segona edició de PhotOn, el festival internacional de Fotoperiodisme impulsat per un grup de fotoperiodistes valencians que, a més de reivindicar en ell el paper social del seu treball, han aconseguit demostrar com, fent les coses bé i no solament a colp de talonari, València pot albergar importants cites culturals.
J.E.T.. Sense comentaris
Qui fitxa al València?
LLUÍS CAMPELLO. Sense comentaris
Un dia qualsevol
UN DIA QUALSEVOL
La superstició del futbol
JULIO CÀNOVES
ELS LLIBRES DE FRAMHEIM
ELS LLIBRES DE FRAMHEIM
Les mars
ÀGUEDA VITÒRIA
Loading
     
123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031
L’INFORMATIU COMUNICACIÓ, C.B.
info[arrova]linformatiu.com