Mentre esperem els resultats del pròxim sondeig d’opinió sobre el resultat de l’últim congrés del PSOE en allò referit a l’hipotètic interès que motive entre la ciutadania, suposant que la ciutadania espere alguna cosa d’una confraria que ara mateix desperta menys interès que un partit de futbol de categoria comarcal, hi ha algunes qüestions sobre les quals es pot reflexionar per a passar el temps. Per exemple, algú s’esperava alguna cosa diferent, tant si haguès guanyat l’ex ministra de l’exèrcit com l’ex ministre de la policia? Perquè, com a qualsevol club privat, són els seus socis i cotitzants els que fan i desfan. I vist el planter, insistesc: què esperaven? Encara falten les disputes regionals, comarcals i locals en la lliga del joc de les cadiretes, però ningú no dubte que els aspirants no tardaran a abraçar la causa dels guanyadors, cas que pretenguen seguir com a figurants.
Encara falten les disputes regionals, comarcals i locals en la lliga del joc de les cadiretes, però ningú no dubte que els aspirants no tardaran a abraçar la causa dels guanyadors, cas que pretenguen seguir com a figurants
Quina causa, per cert? Diuen que es disposen a fer una oposició ferma per a recuperar el vot perdut. Una feina digna de les 12 proves d’Asterix. Ara que el PSOE no governa –al PSPV ja se li va oblidar fa molt temps això de governar-, modifiquen un discurs que, tan lluny com fa quatre mesos, era impensable. Serà per això que, retòrica a banda, es queda tan curt i insuficient, no només en matèria fiscal. Es pensen que la gent és encara més tonta del cul del que presumeix amb els comportaments electorals demostrats? No vull perdre més temps, ni fer-lo perdre a ningú amb aquesta reflexió al fil de la competició socialista de l’últim cap de setmana, quedant com queden els duels a mort o a primera sang en la lluita per les cadires i cadiretes de les perifèries del partit. Només per curiositat: l’oposició ferma per a recuperar el vot perdut, únicament consistirà a desplegar retòrica en la quincalla institucional on la dreta fa i desfà amb majoria absoluta? Segurament pensen que amb un argumentari sòlid convenceran l’extrema dreta per a invertir la Contrareforma de Rajoy. Qui té fam, somia rotllos.
Després que les primeres mobilitzacions dels docents valencians no arribaren a la participació esperada, hui, a la vaga general de l’educació espanyola, s'espera tot el contrari. Tot apunta que milers de professors i estudiants valencians s’uniran a la mobilització contra les retallades del govern central.
Després de huit anys d'haver rebut la presidència de Bancaixa com a premi al seu fugaç pas per la presidència de la Generalitat, José Luis Olivas es va acomiadar ahir del càrrec deixant l'entitat en la ruïna i sense cap vinculació valenciana. En el seu discurs de comiat va demanar perdó, encara que sense matisar per què, i sembla que no va despertar tant d'entusiasme com uns altres.
València acull des d'ahir la segona edició de PhotOn, el festival internacional de Fotoperiodisme impulsat per un grup de fotoperiodistes valencians que, a més de reivindicar en ell el paper social del seu treball, han aconseguit demostrar com, fent les coses bé i no solament a colp de talonari, València pot albergar importants cites culturals.