El ben cert, però, és que Camps mai ha deixat d'estar diputat, encara que el seu absentisme laboral a Les Corts seria motiu de comiat a qualsevol empresa privada

Les llengües més llargues parlen d'una retirada daurada de Camps al Vaticà en qualitat d'ambaixador, la qual cosa, si es confirma, no farà més que afegir un altre element lisèrgic a esta història tan grotesca, però a mi em preocupa especialment l'honorabilitat i la rehabilitació de l'altra part del tàndem: la de Costa.

Ric, igual que l'altre, ha mantingut l'acta de diputat autonòmic durant tot este temps, però no hem d'oblidar que qui encarregava caviar a grapats era, també, secretari general del PPCV, un càrrec que a este país es troba protocol·làriament només per baix del de fallera major de València i que algú hauria de reposar la seua honorabilitat i rehabilitar-lo.

En eixe sentit, no estaria malament tornar a vore Ric fent rodes de premsa i signant comunicats en nom de la sucursal valenciana del Partit Popular, però ignore si el PPCV té autonomia per triar el seu propi secretari general o ha de consultar este tipus de coses amb Cospedal ja que, recordem, fou ella la que el fulminà, sense renunciar a la dosi de despropòsit que ha acompanyat la gestió der tot este cas, aquell mític mes d'octubre de 2009 en què deixà el càrrec al partit.

Estic segur que Ric sap a qui ha d'adreçar-se.