La seua erràtica estratègia (un suïcidi polític assistit, es podria dir) ha convertit el futur immediat del País Valencià en un calendari que planteja escenaris fascinants i inèdits en la nostra història

I així, el president continua desaparegut des de divendres i ningú sap on para. La seua erràtica estratègia (un suïcidi polític assistit, es podria dir) ha convertit el futur immediat del País Valencià en un calendari que planteja escenaris fascinants i inèdits en la nostra història. Com eixe possible judici amb jurat i públic on desfilarien les dues trames: aquella situada en l’empresa privada i aquella localitzada en les més altes institucions autonòmiques. Dos no furten si un no vol.

Sent condemnat, gràcies a la extraordinària hegemonia política i cultural del PP al País Valencià i a la dura marginalitat del PSPV, Camps podria romandre de president de la Generalitat. Però seria un espolsabutxaques més, amb antecedents penals, comparable a un carterista comú del metro de Barcelona. A més amb gent com Carlos Fabra al carrer o Eduardo Zaplana al consell d’administració de Telefònica seria una dura lliçó.