Divendres passat El Periódico publicava un sondeig sobre l’estat d’ànim de l’opinió pública de Catalunya. En la seua anàlisi dels resultats, Àngels Pont, directora de la firma demoscòpica que ha fet la feina, ho resumia en una combinació d’adjectius: insatisfacció, preocupació, disgust, por, decepció... per a endinsar-se en els vuit indicadors que expliquen la instantània que reflecteix l’enquesta. Atès que qualsevol lector pot accedir al contingut, remarcaré únicament que es constata un gran interès per la política. Més que en el passat, recent o no. Es valora poc o d’una manera molt ajustada el govern autonòmic, però CiU mantindria una majoria còmoda si hi haguera eleccions, perquè el PSC ni està, ni se l’espera. El PP, ja sota el govern de Rajoy, inicia la davallada. Transcric íntegrament el vuitè indicador, que és el que m’interessava destacar:
Són conscients que el PP, lluny de resoldre les pors individuals, els drames familiars i les tragèdies laborals, ho agreujarà fins a l’apocalipsi perquè els “Terminator” ja porten gairebé 17 anys aplicant-se a la devastació amb una eficàcia inqüestionable
“... tendeixen a créixer ERC i ICV-EUiA i també tot un conjunt d'expressions disperses que estan en el sistema però que no tenen representació. Tots aquests moviments, lògicament, responen a la situació social i econòmica complexa que estem vivint en aquests moments de crisi econòmica. Però també responen al pes del canvi generacional que ha tingut lloc durant els últims 10 anys: per primera vegada en l'últim cicle electoral, més del 50% dels ciutadans amb dret a vot no van votar a les primeres eleccions democràtiques. Són ciutadans amb un entorn, uns hàbits, uns valors i unes maneres de relacionar-se diferents de les dels seus pares. Amb el seu comportament, posen en relleu la capacitat o la incapacitat de les forces polítiques per comprendre i entendre les sensibilitats i demandes d'aquest nou cos electoral.”
El sondeig del veïnat, per descomptat, no s’hi pot extrapolar al País Valencià. No en totes les conclusions, però potser sí en el que fa referència al canvi generacional i a les actituds davant un règim que alimenta un sistema de partits socialment caducat i un sistema electoral que, ara i ací, només pot qualificar-se pel nom del porc. Dijous passat milers de ciutadans van manifestar-se pels carrers de València. Protestaven contra les retallades, la corrupció i un catàleg d’injustícies que ens aboquen a la desesperació. Són conscients que el PP, lluny de resoldre les pors individuals, els drames familiars i les tragèdies laborals, ho agreujarà fins a l’apocalipsi perquè els “Terminator” ja porten gairebé 17 anys aplicant-se a la devastació amb una eficàcia inqüestionable. El PSOE, com passa en el veïnat, ni està ni se l’espera. A la confraria dels Alarte, Rubalcaba, Chacón i tutti quanti lluiten per la quota de pessebre i potser somien a que la indignació els reportarà rendes electorals d’ací a... tres anys, quatre, set, vuit...? I més a l’esquerra, o segons des d’on es mire, també semblen aplicar-se a comptabilitats estranyes basades en els hipotètics suports que comportaran el treball i la paperassa que vagen tramitant al si de la quincalla institucional. Si és així, és que no han entès res. I ja són 17 anys! Estaria bé que uns i altres destaparen les cartes i explicaren a la ciutadania si pensen continuar fent comèdia o s’incorporen a la realitat.
Després que les primeres mobilitzacions dels docents valencians no arribaren a la participació esperada, hui, a la vaga general de l’educació espanyola, s'espera tot el contrari. Tot apunta que milers de professors i estudiants valencians s’uniran a la mobilització contra les retallades del govern central.
Després de huit anys d'haver rebut la presidència de Bancaixa com a premi al seu fugaç pas per la presidència de la Generalitat, José Luis Olivas es va acomiadar ahir del càrrec deixant l'entitat en la ruïna i sense cap vinculació valenciana. En el seu discurs de comiat va demanar perdó, encara que sense matisar per què, i sembla que no va despertar tant d'entusiasme com uns altres.
València acull des d'ahir la segona edició de PhotOn, el festival internacional de Fotoperiodisme impulsat per un grup de fotoperiodistes valencians que, a més de reivindicar en ell el paper social del seu treball, han aconseguit demostrar com, fent les coses bé i no solament a colp de talonari, València pot albergar importants cites culturals.
Imprimir página
Enviar noticia
2 comentaris
