En els darrers mesos s’ha modificat la Constitució espanyola (en quatre dies i emmudint la ciutadania) per a ofrenar el que calga a la delinqüència financera, que ha continuat a la seua, sense parar-ne atenció al sacrifici. Tot seguit la dreta política ha guanyat unes eleccions, tal com s’esperava davant la rendida submissió de l’ex govern del PSOE i les insuficiències de tota classe que el sistema s’encarrega d’imposar a la resta d’esquerres (tan acostumada, d’altra banda, a jugar amb les cartes marcades) perquè no traguen cap i mai arriben a ser determinants a l’hora d’alterar l’ordre establert. En tocar govern (el poder mai no l’han perdut), la dreta política s’ha desdit de tot allò que havia promès (res a dir sobre el que havia amagat) i ha començat a desmuntar a tota virolla les deixalles de l’estat del benestar. Tota classe de serveis i de prestacions públiques van per l’aire. Clar i ras, es disposen a liquidar-ho tot. I al final de la destrossa l’entramat burocràtic, propagandístic, policial i administratiu que sobrevisca, serà ocupat totalment per la gent del règim. No han arribat amb tancs, sinó mitjançant les urnes, però ja no se’n van. Aquell accident tan ruïnosament gestionat del 2004 no es tornarà a repetir.
No han arribat amb tancs, sinó mitjançant les urnes, però ja no se’n van. Aquell 'accident' tan ruïnosament gestionat del 2004 no es tornarà a repetir
Per descomptat que n’hi ha altres alternatives a la gestió del desastre financer, dins d’un sistema democràtic. Però, precisament, el que es tracta de dinamitar és el sistema democràtic. I el pànic social és el gran aliat. Atès que els interessos de la pirateria financera són prioritaris, tota la resta perd importància per als majordoms polítics dels mercats. Les patronals se n’aprofiten de les debilitats sindicals per a liquidar tota classe de drets laborals i civils. Què esperaven? Manen els seus i troben que ha arribat el moment de tornar a l’esclavisme. Potser sense cadenes, però esclavisme. Els serveis socials aviat seran substituïts per la caritat assistencial, que és el model tradicional dels amos. I així tot, una darrere de l’altra.
Comprendran que al ritme que avança la desfeta, l’agenda de congressos i exposicions de la socialdemocràcia derrotada, o l’oposició formal, enèrgicament formal, al si de la quincalla institucional perquè conste en acta, als colpistes, aliats i beneficiaris del colp els fa riure. Els damnificats ja no saben a qui encomanar-se.
jo mateix - 16-01-12 - 10:13h. eixes esquerres que tu dius es troben tan ben instal·lades, que en tenen prou fent el paperot en els respectius pessebres.
Després que les primeres mobilitzacions dels docents valencians no arribaren a la participació esperada, hui, a la vaga general de l’educació espanyola, s'espera tot el contrari. Tot apunta que milers de professors i estudiants valencians s’uniran a la mobilització contra les retallades del govern central.
Després de huit anys d'haver rebut la presidència de Bancaixa com a premi al seu fugaç pas per la presidència de la Generalitat, José Luis Olivas es va acomiadar ahir del càrrec deixant l'entitat en la ruïna i sense cap vinculació valenciana. En el seu discurs de comiat va demanar perdó, encara que sense matisar per què, i sembla que no va despertar tant d'entusiasme com uns altres.
València acull des d'ahir la segona edició de PhotOn, el festival internacional de Fotoperiodisme impulsat per un grup de fotoperiodistes valencians que, a més de reivindicar en ell el paper social del seu treball, han aconseguit demostrar com, fent les coses bé i no solament a colp de talonari, València pot albergar importants cites culturals.
Imprimir página
Enviar noticia
1
2 comentaris
