¿QUÉ HAY DE LO MÍO? ¿QUÉ HAY DE LO MÍO?
Soylent Green
XIMO AGUAR
28 gener 2011
Vota
1 2 3 4 5
| Resultat 4 vots.

Cuando era niño vi una película que todavía recuerdo. Fotogramas que se te quedan grabados sin saber porqué. En ella, se pintaba un futuro triste, sucio, oscuro, extraño. Los humanos sólo se alimentaban de una especie de tabletas multiproteínicas: el soylent green.

El film, creo recordar que era un thriller, llevaba al protagonista a unas investigaciones que le causaban no pocos problemas. Tenía un amigo, ya mayor, con el que hablaba de vez en cuando aunque no puedo recordar de qué. En un momento determinado, el actor principal le pregunta algo así como “¿dónde queda bondad en este mundo?”. El anciano le responde –en mi recuerdo con ojos brillante- con una sola frase: “En el Hogar”.

Poco después, el viejecito decide ir al Hogar que le mentó al protagonista. Entra. Hay unas chicas muy guapas y amables que le preguntan cuál es su color preferido. “Rojo”, dice él. También le interpelan sobre la música que desea: “Clásica”, responde. No sé si llega a añadir “allegro”, “ligera” o “movida”. Mi memoria juega mucho conmigo. Acuerdan un periodo de tiempo. “20 minutos”, creo recordar.

Llevan al anciano a una sala. Todos son muy amables con él. Allí, le dan una bebida y se tumba plácidamente en una sala con tonos rojos. Suena música clásica. Una obra famosísima que no puedo recordar. En unas pantallas gigantes empiezan a aparecer imágenes de cuando el mundo era precioso. Campos verdes y florecientes, animales preciosos, paisajes hermosos, naturaleza… El viejecito muere con una sonrisa en la boca y los ojos empañados en lágrimas.

Su amigo, el protagonista, ha seguido a su viejo amigo preocupado. Se da cuenta de la decisión que ha tomado pero no llega a tiempo de evitarlo. Después, deambula por los exteriores del Hogar pendiente de la ruta que siguen los cuerpos envueltos en sábanas que van saliendo del centro de la muerte.

Finalmente, descubre que los llevan a tétricas fábricas donde se produce en cantidades industriales el soylent green. La galleta oscura de la que todos se alimentan.

Compartir:
Meneame Delicious Digg Google Bookmarks Facebook La Tafanera
Yahoo! My Web Technorati Myspace Twitter Live
ImprimirImprimir página EnviarEnviar noticia
1
jo - 28-01-11 - 11:09h. Disculpeu la intromissió. No és una crítica, sinó un afegit:
"Soylent Green", traduïda a la cartellera com "Cuando el destino nos alcance" és una gran pel·lícula de Richard Fleischer (1973), protagonitzada per Charlton Heston (el poli) i Edward G. Robinson (el vell). Un detall:en la societat imaginada el 2022, la seguretat està privatitzada (Heston li paga a Robinson per les recerques documentals amb el que pispa de les cases i escenaris on s'han produït delictes. I una gran metàfora: un espai tancat, reservat i hiper-vigilat, on el/s mandatari/s poden menjar autèntica carn i respirar aire pur. Paga la pena veure (o reveure) la peli i treure'n conclusions. Salut.
21/01/2011
El truc
14/01/2011
Locura en el PSPV
04/01/2011
La vocación del periodista
PER L'AMOR DE DÉU! PER L'AMOR DE DÉU!
L’oratòria de Fabra
IGNASI MUÑOZ
Tipus mòbils TIPUS MòBILS
La vida amb tots els colors
JOAN CARLES GIRBÉS
A ESTE LADO DEL PARAÍSO A ESTE LADO DEL PARAÍSO
La involución es el futuro
JOSÉ MANUEL RAMBLA
2011-2012. Un any sense novetats des de l’acord de permuta del solar de jesuïtes
Per Salvem el Botànic, Recuperem Ciutat.
Nom
Missatge
Introduïsca el text de la imatge:
 
Normes d'us:
  • Esta és l'opinió dels internautes, no de L'INFORMATIU.COM
  • No està permés fer comentaris contraris a les lleis espanyoles, ofensius o fer servir paraules malsonants.
  • Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incomplixen el punt anterior.
  • Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.
Clases de Valencià
TEATRO OLYMPIA
Extraño anuncio
Bromera
L’ensenyament es dóna hui una darrera oportunitat per tractar d’aturar els retalls
JOSÉ CARDONA. 2 comentaris
Després que les primeres mobilitzacions dels docents valencians no arribaren a la participació esperada, hui, a la vaga general de l’educació espanyola, s'espera tot el contrari. Tot apunta que milers de professors i estudiants valencians s’uniran a la mobilització contra les retallades del govern central.
Olivas també demana perdó
Després de huit anys d'haver rebut la presidència de Bancaixa com a premi al seu fugaç pas per la presidència de la Generalitat, José Luis Olivas es va acomiadar ahir del càrrec deixant l'entitat en la ruïna i sense cap vinculació valenciana. En el seu discurs de comiat va demanar perdó, encara que sense matisar per què, i sembla que no va despertar tant d'entusiasme com uns altres.
JUAN E. TUR. 2 comentaris
Fotografies per a canviar el món
València acull des d'ahir la segona edició de PhotOn, el festival internacional de Fotoperiodisme impulsat per un grup de fotoperiodistes valencians que, a més de reivindicar en ell el paper social del seu treball, han aconseguit demostrar com, fent les coses bé i no solament a colp de talonari, València pot albergar importants cites culturals.
J.E.T.. Sense comentaris
Qui fitxa al València?
LLUÍS CAMPELLO. Sense comentaris
Un dia qualsevol
UN DIA QUALSEVOL
La superstició del futbol
JULIO CÀNOVES
ELS LLIBRES DE FRAMHEIM
ELS LLIBRES DE FRAMHEIM
Les mars
ÀGUEDA VITÒRIA
Loading
     
123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031
L’INFORMATIU COMUNICACIÓ, C.B.
info[arrova]linformatiu.com