És possible i viable un model que conjugue el manteniment dels llocs de treball de RTVV i l’existència del sector audiovisual privat? I tant que sí

No ens equivoquem: el model de televisions autonòmiques és, probablement, millorable. Els principals ens van nàixer en els anys 80, en un context socioeconòmic sensiblement diferent. Ara, tot ha canviat i caldria revisar, sobretot, el model de gestió que tan alegrement ha aplicat el PP durant tots estos anys. Però no podem oblidar els objectius per als quals va nàixer RTVV: ser una televisió pública, de qualitat i en valencià, cosa que no s’ha aconseguit mai en els 23 anys de la seua història, malgrat l’esforç dels seus professionals i de la indústria audiovisual valenciana (productores, estudis de doblatge, actors, directors, tècnic...), que ara està agonitzant per culpa de la gestió negligent dels qui han comandat RTVV i la política audiovisual valenciana

És possible i viable un model que conjugue el manteniment dels llocs de treball de RTVV i l’existència del sector audiovisual privat? I tant que sí. En primer lloc, haurem de posar en qüestió les regles del joc que proposa el PP: que sobren 1.300 treballadors, per a la qual cosa ha contractat una empresa de “despatxadors” professionals. Sols qüestionant la seua forma de vore la realitat podrem començar a canviar les coses.

Caldria, a més, un redreçament ètic de la televisió pública, un aclariment dels seus comptes, el processament dels qui han balafiat els seus recursos i un pla de treball que no estiga limitat per les consignes dels comissaris polítics. I, en segon lloc, cal denunciar el model audiovisual que, tot aprofitant el naixement de la TDT, va imposar el PP al País Valencià, amb la concessió de llicències a uns amics que els ve massa lluny conéixer la realitat valenciana, i que amb la seua proposta paupèrrima i aliena han tancat la porta a la creació d’un vertader mapa audiovisual valencià.

El passat dissabte, per primer lloc, treballadors de RTVV i empreses audiovisuals van reunir-se plegats, per iniciativa de Compromís, per a parlar de la situació de l’audiovisual valencià. Les idees que he plasmat no són més que les que es van llançar en la reunió: pura lògica, doncs. Un altre model és possible. No es tracta (només) de retallar: cal gastar millor. No és tan difícil. El sector audiovisual ha de ser estratègic en l’economia valenciana: és una indústria cultural de primer nivell i té la capacitat d’exportar talent i de promocionar la imatge del país. I és bàsic per a començar un redreçament del país tan important com l’econòmic: l’ètic i moral.

Abans d’acabar: tot el meu suport i la meua solidaritat per a este mitjà de comunicació en el qual tinc l’honor de col·laborar des de fa dos anys. L'Informatiu no és alié als signes del temps i ho està passant molt malament. Anime a tots els lectors a col·laborar perquè este model de periodisme, una rara avis del periodisme del nostre país, puga tirar endavant. Fem nostre l’eslògan #impulsemlinformatiu.