No res. Que cinc ciutadans anònims hagen decidit que Camps és "no culpable" de suborn no significa res. Molt més greu va ser que més d’1,2 milions de valencians el votaren abans, quan ja estava imputat i el resultat de les polítiques suïcides del PPCV començava a fer-se evident. I pitjor encara és saber que els populars tornarien a traure un bon grapat de vots al País Valencià, malgrat la desfeta social i econòmica que estem patint .
Per tot això, que cinc persones diguen ara blanc o negre no condiciona res, no suposa res, no té cap incidència. Estem, com qui diu, com estàvem. El País Valencià continua en mans dels espoliadors i el senyor Camps ha esdevingut un cadàver polític, un zombi de carn podrida i ferides purulentes destinat a la descomposició i a la desaparició pública. Fins i tot Rita Barberà, que de rehabilitar barris sense destruir-los i d’evitar lladronicis a Emarsa no té ni idea, però que sap molt de llenguatge i de fontaneria política, ho ha deixat ben clar: "l’aigua d’un riu que ja ha passat mai no torna".
Durant els propers mesos, la merda acumulada sota les catifes del Palau de la Generalitat seguirà surant sobre els valencians i els punyals esmolats deixaran moltes víctimes dins del PP, començant pel mateix Camps
Camps podrà evitar la condemna, tot i que el procés encara no està dat i beneït, però no podrà evitar la caiguda. I per molts motius. El principal és que, subornat o no, l’expresident és culpable del balafiament i l’espoli de la caixa pública que ens ha portat a aquesta època de retallades socials bàrbares, de desmantellament de les caixes valencianes, de la imatge patètica i enrojolant dels xiquets fent classe tapats amb mantes, del setge als treballadors públics, de la venda d’hospitals per a pagar les factures dels grans esdeveniments, d’estar nugats pels collons amb un contracte-trampa en favor del ricatxo Ecclestone, d’haver sigut el paradís per a negocis tèrbols de tota mena, d’Emarsa a Calatrava, passant per Urdangarin o Matas, i rematant amb l’aeroport sense avions o les residències de la família Cotino.
Tot i ser "no culpable" de suborn, que no "innocent", Camps era també el líder del PP valencià durant l’època del pressumpte finançament il·legal del partit, un cas encara obert i que, poc a poc, anirà teixint lligams amb altres corruptel·les que s’estan investigant i les que encara queden per eixir. L’expresident, i pose més èmfasi en el prefix ex que en el mot president, perquè ja no és president de res, té responsabilitat en tot això, com a mínim, in eligendo i in vigilando, si no més.
D’altra banda, la no culpabilitat no pot esborrar les converses vergonyoses que tots hem escoltat. Eixes gravacions pseudomafioses, com copiades d’un diàleg camorrista d’opereta barata barrejat amb el Virgo de Visanteta i les pel·lícules més ràncies del landisme, ens han mostrat la veritable cara de Camps… El Camps que titlla de fills de puta els periodistes, el Camps que reclama lleialtats per a tota la vida entre floretes d’amistat que arriben a fregar l’erotisme –o, millor dit, la pornografia-; el Camps, en definitiva, que ha fet del País Valencià un dels llocs més endeutats, corruptes i delirants d’Europa.
No, senyors, l’opinió de cinc persones anònimes no canvia res. A hores d’ara, els refotuts vestits de Milano ja no tenen cap importància. Durant els propers mesos, la merda acumulada sota les catifes del Palau de la Generalitat seguirà surant sobre els valencians i els punyals esmolats deixaran moltes víctimes dins del PP, començant pel mateix Camps. Però allò que realment importa és que han convertir el País Valencià en un solar i que, si no som capaços de fer-los fora i revertir el procés, ens espremeran fins a deixar-nos secs. I, si defalliu en l’intent de canviar les coses, no penseu en Camps i en la justícia perversa, sinó en els alumnes tapats amb mantes i en les persones amb dependència a punt d’anar-se’n al carrer. Per tots ells, no hem de parar.
Milers de persones, la majoria joves, prengueren el centre de València durant la vesprada d’ahir en rebuig de la repressió policial i per un sistema d’ensenyament públic i de qualitat, i demostraren que, sense la presència d’antiavalots, els incidents no existeixen.
24 hores després de les violentes càrregues policials de dilluns, tant els responsables de l'administració com els representants socials i polítics van centrar l'atenció i les crítiques —intencionadament o per distracció— en la gestió de les protestes, oblidant que l'origen d'estes segueix viu.
En un gest sense precedents recents, el Comitè d’Empresa de RTVV denuncia en un comunicat la “manipulació informativa” exercida per l’ens públic en el tractament de les notícies sobre les protestes estudiantils a València.