M’he quedat de pasta de moniato. He vist la ciutat de València en el lloc més alt a nivell mundial, per davant de tota la resta de ciutats del món, com vol Rita. Llàstima que, una vegada més, la notícia qüestione la manera de fer les coses d’esta ciutat i, per extensió, de la resta del país: som la primera ciutat del món en recerques del terme “megaupload” en Google. Perquè podrem estar més o menys d’acord amb l’existència del portal, i podem rebutjar (o no) la detenció del seu propietari i dels seus col·laboradors. Però, dimonis, no ens podem lliurar del regust amarg de ser notícia fins i tot en allò que, en teoria, ens queda tan lluny.
Així i tot, el nostre primer lloc en recerques del portal proscrit no deixa de ser una anècdota d’un cas que ha somogut els fonaments d’Internet. Perquè una part gens menyspreable dels internautes d’arreu del món han estat usuaris del portal clos. De fet, dijous passat, una hora abans de la detenció del seu propietari, estava emprant Megaupload per a baixar la presentació en powerpoint del seminari desenvolupat per un client. És a dir, que ni pirateria, ni violació del copyright, ni res que se li semble. Tan sols una presentació privada d’una activitat professional.
Si tanquen Megaupload i la consideren directament una organització delictiva, què hauríem de fer de les operadores d’Internet? Elles són, sense cap mena de dubte, els grans beneficiats per la pirateria
Queda clar que una bona part de l’activitat del portal no era delictiva. I si ens posem exquisits, ni tan sols ho és la descàrrega de material protegit per drets d’autor ja que, tal com va dir un dels propietaris fa un temps, “nosaltres no som pirates, sinó que els facilitem lanavegació”. L’afirmació, per a mi, és d’un cinisme elevadíssim, però mostra clarament que les fronteres d’Internet són extremadament difuses. Si tanquen Megaupload i la consideren directament una organització delictiva, què hauríem de fer de les operadores d’Internet? Elles són, sense cap mena de dubte, els grans beneficiats per la pirateria, els vertaders agraciats en esta loteria que està acabant amb la manera d’entendre les indústries culturals i amb les empreses que no saben interpretar com està canviant el món, com les velles discogràfiques.
Ara bé, d’ací a santificar a un individu pel sol fet de ser propietari d’un portal de descàrregues hi ha un abisme. Kim Schmitz, propietari de Megaupload, és un milionari certament peculiar, un antic hacker reconvertit en milionari amb un comportament poc exemplar i amb decisions quasi ridícules, com el fet de fer-se conéixer com a Kim Dotcom. Veig en este americà d’origen alemany i finès un deliri exhibicionista que hauria de fer-se mirar. No m’estranyaria que en la seua nova condició de detingut hi haja una part del seu cervell que estiga delitós de plaer per saber-se protagonista mundial de les notícies.
Així, i considerant que tot allò relacionat amb Internet –dilemes del nou segle- és tan confús, no és estrany que comportaments com el del col·lectiu Anonymous freguen el ridícul. Defensar a un senyor multimilionari no crec que siga un dels objectius d’esta organització llibertària que pren la iconografia d’Alan Moore. Kim Dotcom no és un heroi que lluita contra els poderosos. No és un Robin Hood que roba els rics per lliurar els diners als pobres, sinó un espavilat que s’ha fet ric. Menció a banda mereix l’extraordinari operatiu que va desplegar el FBI per a tancar el portal, com si es tractara d’una cèl·lula d’Al Qaeda o potser pitjor. Hi ha vegades que no se sap on està el límit entre justícia i lobby de pressió.
Després que les primeres mobilitzacions dels docents valencians no arribaren a la participació esperada, hui, a la vaga general de l’educació espanyola, s'espera tot el contrari. Tot apunta que milers de professors i estudiants valencians s’uniran a la mobilització contra les retallades del govern central.
Després de huit anys d'haver rebut la presidència de Bancaixa com a premi al seu fugaç pas per la presidència de la Generalitat, José Luis Olivas es va acomiadar ahir del càrrec deixant l'entitat en la ruïna i sense cap vinculació valenciana. En el seu discurs de comiat va demanar perdó, encara que sense matisar per què, i sembla que no va despertar tant d'entusiasme com uns altres.
València acull des d'ahir la segona edició de PhotOn, el festival internacional de Fotoperiodisme impulsat per un grup de fotoperiodistes valencians que, a més de reivindicar en ell el paper social del seu treball, han aconseguit demostrar com, fent les coses bé i no solament a colp de talonari, València pot albergar importants cites culturals.
Imprimir página
Enviar noticia
2 comentaris
