Tot i l'absolució coneguda ahir, una careta amb la fesomia de Francisco Camps podria fer fortuna com el negatiu a la que han popularitzat els membres d’Anonymous. Si aquests representen la lluita contra l’opacitat política i la censura, la careta de Camps seria el símbol de l’abús de poder, del menyspreu a la democràcia, de la gestió capriciosa i de la burla política als ciutadans.
El judici ha deixar clar en mans de qui hem estat durant els últims 8 anys. Les seves converses, les seves amistats, les seves explicacions, el com i el per què feia les coses mouen a la pena o a la vergonya. Ni tan sols ha sigut capaç de portar-se com una persona educada. La seva actitud ha tret de polleguera al President del Tribunal, el jutge Climent, que si no ha expulsat Camps de la sala no ha sigut per manca de raons o ganes sinó per no generar més polèmica de la imprescindible.
Les seves converses, les seves amistats, les seves explicacions, el com i el per què feia les coses mouen a la pena o a la vergonya. Ni tan sols ha sigut capaç de portar-se com una persona educada
Ara sí, ara tot el mon veu que “el rei anava despullat”. Resulta que tot el que semblaven tonteries en la gestió de Camps ho eren, com eren pirates els que el rodejaven, com eren excessos tot el que pareixia excessiu. Ara es veu clarament. Igual que queda clar que en caixa no ha deixat ni un euro, que tot és desocupació i deutes fruït de la desmesura, les mentides, el balafiament i les comissions als amics.
Malgrat tot, fora de quatre hooligans, fins i tot els majors pilotes han abandonat Camps. Ara rodegen Alberto Fabra, que ha passat d’adulador a adulat i garanteix que tot seguirà igual. Mort el rei, visca el rei. El cas és continuar vivint de la política amb el cervell en la inanitat intel·lectual i política. Aquesta casta governant es mereix una careta amb el rostre de Camps, d’ulls caiguts, boca oberta i un fil de baba caient. “Vergonyosous” seria el seu nom. Encara hi hauria qui els votaria.
Quina por - 26-01-12 - 16:24h. A mi no em donen vergona, em fa por, pànic. Son descerebrats, psicopates amb poder. I Julià, molt bé ahir en la SER... Continua pegant, gràcies.
Després que les primeres mobilitzacions dels docents valencians no arribaren a la participació esperada, hui, a la vaga general de l’educació espanyola, s'espera tot el contrari. Tot apunta que milers de professors i estudiants valencians s’uniran a la mobilització contra les retallades del govern central.
Després de huit anys d'haver rebut la presidència de Bancaixa com a premi al seu fugaç pas per la presidència de la Generalitat, José Luis Olivas es va acomiadar ahir del càrrec deixant l'entitat en la ruïna i sense cap vinculació valenciana. En el seu discurs de comiat va demanar perdó, encara que sense matisar per què, i sembla que no va despertar tant d'entusiasme com uns altres.
València acull des d'ahir la segona edició de PhotOn, el festival internacional de Fotoperiodisme impulsat per un grup de fotoperiodistes valencians que, a més de reivindicar en ell el paper social del seu treball, han aconseguit demostrar com, fent les coses bé i no solament a colp de talonari, València pot albergar importants cites culturals.
Imprimir página
Enviar noticia
1
2 comentaris
