Fem una crida als sindicats de classe i sindicalistes de base, a les assemblees i col·lectius socials solidaris i de lluita, a les diferents plataformes pels drets socials, a les organitzacions polítiques i a la ciutadania en general perquè acudiu a aquesta cita de resistència i dignitat

Com això no va ser suficient per trencar el bloqueig informatiu i el de la negociació, es va iniciar una fase ofensiva a la lluita. Es va iniciar una vaga de fam que se sumava a l'estada indefinida als carrers de València. El dia 22 de desembre la van iniciar dos companys durant 16 i 22 dies cadascú. Després de la ocupació de la Catedral de València es va negociar una estada per als vaguistes, però després de tot just una setmana, el Dean de la Catedral va reclamar a Govern Civil la presència de la policia per desallotjar (per la força si calia) el petit local que va cedir a contracor al principi, cosa que va succeir després de quatre hores d'aclaparament policial i dels capellans de l'edifici de l'Arquebisbat. Aquest desallotjament ens deixava a la inclemència del temps però va estimular la necessitat de continuar amb la vaga de fam. Vam tenir llavors que fer un altre pas important: Ocupar l'Antiga Universitat del carrer la Nau i després d'una àrdua negociació es va aconseguir una modesta però bona acollida pels responsables del recinte. Allà, els primers vaguista van haver d'abandonar la vaga en estar al límit del seu aguant, i després de ser traslladats a l'Hospital van deposar la seva valenta aptitud.

El relleu el va prendre Toni Valero que amb data 9 de febrer complirà 27 dies en vaga de fam.

A dia d'avui, estem en un procés de desbloqueig de la negociació amb les diferents administracions responsables com a conseqüència de la pressió realitzada i el treball exercit pels diferents col·lectius que componen SOS Parke Alkosa (diverses comissions del 15-M, com la de salut, jubilats i pensionistes, Assemblea contra la desocupació, diferents plataformes pels drets socials, organitzacions polítiques extraparlamentàries, persones a títol individual, etc, etc.) que va trencar la mordassa mediàtica i va generar un corrent de sensibilització humana i social cada vegada més gran.

A conseqüència d'aquesta tasca es van sumar els i les Parlamentaris d'EU i Compromís posant al servei del poble les institucions, obrint una porta institucional a la reivindicació en defensa dels drets humans i el dret a decidir i col·laborant a la pressió informativa del conflicte.

Aquest proper DIJOUS DIA 9 DE FEBRER A LES 19 h fem una convocatòria molt més àmplia per tal de mostrar la màxima contundència i solidaritat en un moment i una conjuntura social que pot ser determinant per resoldre el conflicte.

Per això fem una crida als sindicats de classe i sindicalistes de base, a les assemblees i col·lectius socials solidaris i de lluita, a les diferents plataformes pels drets socials, a les organitzacions polítiques i a la ciutadania en general perquè acudiu a aquesta cita de resistència i dignitat.

Tots i totes som Park Alkosa!!