Per què la pèrdua de drets ja adquirits no comporta una convulsió tan forta que faça pensar en un capgirament del mapa electoral valencià? Algú dubta que el resultat d'uns comicis avançats seria idèntic al d'ara farà un any, quan va imposar-se un encausat?

És pervers, però és així: el centre-dreta valencià ha imposat el seu model de societat a capes de la població que 30 anys enrere se'n sentien als antípodes. I ara, entre la seua massa de votants, els empresaris, els executius i els professionals liberals es difuminen amb els treballadors de 800 euros al mes, els desocupats de llarga durada i els alumnes de l'ensenyament públic que no s'espanten per les retallades inversores de la Generalitat.

Aquest és l'èxit del PP. Perquè d'institut Lluís Vives, n'hi ha un. O potser n'hi haurà deu, o una quarantena... No importa. No, no els importa gens. Saben molt bé que el producte que ofereixen és molt més suggerent que no plantar-se davant d'un policia i la seua porra per exigir-hi calefacció. O que estudiar. El PP té claríssim que molts dels joves valencians matriculats a l'ensenyament públic –aquell que fan evolucionar cap a servei assistencial– somnien trobar un lloc de feina a l'obra de la cantonada o a la recepció d'un hotel. Han construït una societat en què costa d'imaginar un futur laboral més enllà d'això, que és allò que els permetrà de pagar-se un lloguer o de conduir el cotxe que volen.

El PP valencià ha fidelitzat els fills de molts dels que ara fa 30 anys corrien davant la policia. I l'esquerra, retallada de molt abans que esclatara la crisi econòmica, continua sense trobar-hi respostes. Com a molt, s'enfronta de nou amb la policia.