Camps va ocupar el plató, va agrair de seguida “tots els missatges sobreimpresos de suport que he llegit aquests mesos des de casa” i va mostrar-se loquaç i còmode com feia anys que no se'l veia

Camps va ocupar el plató, va agrair de seguida “tots els missatges sobreimpresos de suport que he llegit aquests mesos des de casa” i va mostrar-se loquaç i còmode com feia anys que no se'l veia. De preguntes de debó, però, no en va contestar cap ni una, com és tònica habitual.

Ni Canal 9 ni TVE ni Antena 3: Intereconomía. El reducte més selecte del conservadorisme més reaccionari. Una televisió situada fora del mateix sistema que Camps assegura haver tombat. Intereconomía, sí: un camp de tir on difícilment miraria de recuperar l'honor perdut qualsevol president autonòmic –i no diguem estatal– que haguera patit allò que ell ha hagut de patir.

Maula, no arrapa. És bellugadís i entremaliat, però ja no és ben bé un felí. D'ungles, gairebé no li'n queden. Se les ha deixades pel camí, erosionades pel contacte amb aquella gent que mai de la vida no li va regalar absolutament res –ni tan sols no van pensar-ho!– però que alhora resultava tan i tan obscena. Les ungles de Camps, doncs, ja ni tan sols no poden arrapar una porta i fer-se notar. Miau!