M’ho sembla a mi només o copagament és un eufemisme per tal d’aplanar el camí cap a la privatització? Els hospitals de la Ribera i la Marina ja ens han demostrat quin són els perills de cedir la gestió sanitària a la iniciativa privada

Ara, des d’Europa ens diuen que cal fomentar el copagament com a mesura de control per a la despesa sanitària en temps de crisi. A veure si ho entenc: si els ciutadans i les ciutadanes europees pagàrem a partir d’avui una part dels serveis de salut pública (que de fet ja paguem amb els nostres impostos), ajudaríem a controlar el deute irresponsable dels nostres governants, que prefereixen posar en pràctica polítiques de cara a la galeria que identificar les necessitats reals dels contribuents.

Evidentment, hi ha coses a millorar en la sanitat valenciana. No pot ser que Urgències estiga col·lapsat permanentment, o que ens donen una cita amb l’especialista per a d’ací sis mesos! D’acord, els usuaris a voltes fem un ús desproporcionat d’aquest servei. Probablement, ens convindria contemplar un altre tipus de regulació, caldria posar fre a l’abús de la prescripció de medicaments i alleugerir les llistes d’espera. Tot això és cert, però existeixen altres opcions, abans de posar-nos la mà a la butxaca.

Per a començar, on estan les campanyes de conscienciació? Quan comence la disputa electoral per a les autonòmiques de 2011 no podrem alienar-nos: per activa o per passiva, acabarem assabentant-nos de quins són els candidats dels dos partits majoritaris. Encara que no mostrem interés (cosa bastant lògica, tenint en compte l’altura democràtica de Batman i Robin), ens serà impossible mantenir-nos al marge, perquè la propaganda electoral sempre és agressivament implacable. Si la situació és tan delicada en l’àmbit sanitari com pareix, per què el conseller de torn no impulsa una campanya similar de conscienciació dels usuaris? Si per tal de garantir-se una cadireta en les Corts els nostres polítics sí que saben com copsar l’atenció mediàtica de la població, per què la salut no mereix aquesta mena d’esforços?

M’ho sembla a mi només o copagament és un eufemisme per tal d’aplanar el camí cap a la privatització? Els hospitals de la Ribera i la Marina ja ens han demostrat quin són els perills de cedir la gestió sanitària a la iniciativa privada: els pacients es converteixen automàticament en clients i la productivitat de l’hospital passa, d’estar resumida en la quantitat de malalts que es recuperen, a posar l’accent sobre els llindars econòmics: beneficis i pèrdues (beneficis, en aquest cas són les aportacions pressupostàries de la Generalitat i pèrdues són les inversions mèdiques que suposa atendre els pacients). De sobte, la prioritat no és que els ciutadans es curen, que superen les seues malalties, sinó que no generen massa despeses i que no protesten excessivament per un servei deficient.

Privatitzar la salut significa convertir els nostres hospitals en un McDonald’s: reduir la qualitat del menjar el màxim possible, pagar sous irrisoris als treballadors, fer que el client s’escudelle ell mateix i netege la seua pròpia taula, i cuidar paral·lelament, i d’una manera malaltissa, la imatge de marca i la incidència pública de les campanyes de publicitat que els serveixen per a rentar-se la cara. Proveu a fer la traducció a variables sanitàries i ja em direu si la privatització us sembla un bon negoci.