Mirant i remirant, malgrat que la dreta continua pressumint de pietosa, devota i de ser "gente de bien", la realitat és que no es deixen cap manament per incumplir

L’estafa permanent i sistemàtica ha pres proporcions tan gegantines que, fins i tot, va més enllà de les normes humanes i apunta directament a la llei divina. Aquesta dreta nostra, tan de missa i capelleta, de processons, d’exaltacions marianes i de llibres de sants com a defensa en un judici, fa la sensació de no haver llegit mai ni tans sols els deu manaments que, segons la versió actual de la Bíblia, Moisés va arreplegar directament de mans de Déu.

Dic que no els llegeixen perquè, tret de dos o tres qüestions, la nostra dreta no té cap rubor en botar-se’ls alegrement. És evident que no estimen Déu per damunt de tot ja que, quan furgues en el seus comptes bancaris i en les caixes fortes, no apareixen rosaris, textos sagrats o relíquies, sinó bitllets de banc, accions, inversions de tota classe i diners desviats a paradisos fiscals.

De la mateixa manera, veient la col·lecció de mangarrufes actuals, des de Gürtel a Brugal, d’Emarsa al cas Urdangarin, de Matas a Calatrava, passant pel pressumpte finançament il·legal del PP, dels dictats de "no dir fals testimoniatge, ni mentir", "no cobdiciar els béns d’altri" o "no furtar", ni en parlem. Diria que, tal volta, santifiquen les festes, però atés que volen carregar-se els ponts i posar-les totes dilluns o divendres per decret, millor calle.

El cas és que, mirant i remirant, malgrat que la dreta continua pressumint de pietosa, devota i de ser "gente de bien", la realitat és que no es deixen cap manament per incumplir. Tal volta allò del "no mataràs", que ja seria fer-ne un gra massa. Per un moment, havia pensat en "no caure en actes impurs" -la luxúria i tal-, però després d’assabentar-me de l’existència de les traductores romaneses o dels negocis de puticlub d’un ex dirigent de Nuevas Generaciones, doncs tampoc…

Home, si ho pensem bé, hi ha un manaments que segueixen fil per randa. Allò de respectar els pares. Vist com s’han bolcat en homenatjar Fraga, l’ex ministre franquista, el responsable dels fets de Vitòria, el signant de penes de mort, està clar que respecten el pare ideològic. I, fins i tot, el iaio, ja que trauen les urpes i s’oposen, malgrat no ser políticament correcte, quan algú vol llevar els títols, mencions o estàtues del dictador feixista Francisco Franco, a qui encara no han condemnat.

Com sempre, podríem titllar-los de moltes coses, però avui em conformaré en dir-los que són uns pecadors vulgars. Supose que, atesa la seua devoció, això els farà mal i, sobretot, recapacitar. Bé, no, siguem sincers… Ningú no es creu que aquesta gent tinga propòsit d’esmena. Com dèiem, "feta la llei, feta la trampa". I ells són la trampa en la qual no podem tornar a caure.