Crida l'atenció llegir els diaris, empassar-te cada matí la ració diària de males notícies, amenaces, retalls i pèrdues de drets però veure com en les fotografies tot el mon riu. Riu Rubalcaba de tournée per les delegacions socialistes, riuen Rajoy i Durao Barroso, riu Montoro, riu Chacón, riu Camps, riu Fabra, riu Barberà. No està clar què és el que els hi fa gràcia, però riuen.
Ni ells saben a que respon tanta rialla però riuen perquè, a manca de discurs, els han dit que han d'alimentar l'esperança de la gent a base d'una actitud confiada
Ni ells saben a que respon tanta rialla però riuen perquè, a manca de discurs, els han dit que han d'alimentar l'esperança de la gent a base d'una actitud confiada. Tenen molt d'ofici. Ningú es mou, ningú resol res mentre la gent cada vegada té més por, menys seguretat i més incertesa. Ells, en canvi, fan com si sapigueren el que porten entre mans. És mentida, no saben res, ni són capaços de buscar solucions. Els ajuntaments esperen a veure que fan els governs autonòmics; aquests miren al govern central; Rajoy, a Europa, i tot Europa observa Merkel que, de reüll, mira als mercats.
Hui es concreta una retallada, demà se'n anuncia un altra, s'apunta que no es pagarà aquell deute, que tampoc es mantindrà una determinada ajuda, que s'estudia restar drets laborals, que hi haurà menys mestres, menys metges, que no queden diners per més serveis. I la gent va fent-se xicoteta, cada vegada més desorientada, hostatge d'eixa perenne amenaça de mort que assegura que tot el mon donarà per bo acabar només ferit o sense més dret que malviure.
La ciutadania rep la pluja de males notícies però ningú li explica quin és el pla. Ningú li diu renuncie vosté a això perquè, honradament, crec que serà l'últim sacrifici. El missatge és renuncie, renuncie, renuncie i torne a renunciar. L'amenaça permanent que es torna xantatge perquè "si no fem això encara serà pitjor". I un pensa, pitjor? Per a qui?
Informatiuenc - 02-02-12 - 16:29h. *se n'anuncia una altra
Bon article.
Mery - 02-02-12 - 10:46h. Redó... si senyor, un bon article. Com pot ser que no hi haja polítics amb discurs?
Ningú veu la lllum? No hi ha llum? De qué serveixen tants partits diferents si ningú diu res diferent.
Després que les primeres mobilitzacions dels docents valencians no arribaren a la participació esperada, hui, a la vaga general de l’educació espanyola, s'espera tot el contrari. Tot apunta que milers de professors i estudiants valencians s’uniran a la mobilització contra les retallades del govern central.
Després de huit anys d'haver rebut la presidència de Bancaixa com a premi al seu fugaç pas per la presidència de la Generalitat, José Luis Olivas es va acomiadar ahir del càrrec deixant l'entitat en la ruïna i sense cap vinculació valenciana. En el seu discurs de comiat va demanar perdó, encara que sense matisar per què, i sembla que no va despertar tant d'entusiasme com uns altres.
València acull des d'ahir la segona edició de PhotOn, el festival internacional de Fotoperiodisme impulsat per un grup de fotoperiodistes valencians que, a més de reivindicar en ell el paper social del seu treball, han aconseguit demostrar com, fent les coses bé i no solament a colp de talonari, València pot albergar importants cites culturals.
Imprimir página
Enviar noticia
2
2 comentaris
