L’estratègia passa per presentar-se amb un vestit pressumptament pagat –no és qüestió, és clar, de caure en els errors dels predecessors- i ulls de corder degollat. Amb l’estil del llop recobert de pell de xai, la veu greu i la cara compungida com un beat en ple acte de contrició, assegures que estàs avergonyit, que res del que passa té sentit i que faràs tot el possible per arreglar-ho. Si s’escau, vens com un Judes Iscariot qualsevol a qui et va posar en el càrrec i reconeixes errades del passat que tu, evidentment, no repetiràs.
El discurs de sant Albert màrtir té només un objectiu: fer quallar la idea que hi ha dos Partits Populars. Un, el de Camps, enlluernat pels grans esdeveniments i la voràgine econòmica favorable, que va cometre certes cagades; un altre, el postCamps, que s’escandalitza del balafiament i, fins i tot, dels possibles casos de corrupció i que està disposat a redreçar el rumb d’un País Valencià que els altres es van carregar.
Respecte al PP de Camps, sant Albert màrtir tallarà tots els lligams que puga i, de cara a la galeria, arribarà a admetre que “les coses no es van fer bé”. Fins i tot, es criticarà la corrupció amb un cert toc minimitzador i es triaran uns quants caps de turc per a lliurar a la massa enfurismada: algun actor secundari del cas Emarsa, els soldats rasos del cas Gürtel o, si la cosa es posa difícil, algun personatge de cert renom que puga resultar incòmode per tindre l’expedient massa tacat, com l’ex alcalde de Manises, Enrique Crespo, o l’estilós Ricardo Costa.
Caldria recordar-li a aquest sant sobtat de la política valenciana que ell era alcalde de Castelló, una de les tres capitals de província, quan la Generalitat es dedicava a hipotecar el nostre futur amb despeses de tota mena a compte de les butxaques dels valencians
Tot això, però, és mentida. Una fal·làcia. Una més d’aquest Partit Popular que, a força de deixar buida la caixa pública mentre conreava una majoria absoluta rere l’altra, s’ha pensat que els valencians som, senzillament, idiotes. Sant Albert màrtir, conegut també com Alberto Fabra, l’home que arriba als càrrecs sense guanyar cap elecció democràtica, és tan culpable del desastre com el mateix Camps.
Caldria recordar-li a aquest sant sobtat de la política valenciana que ell era alcalde de Castelló, una de les tres capitals de província, quan la Generalitat es dedicava a hipotecar el nostre futur amb despeses de tota mena a compte de les butxaques dels valencians. Caldria recordar-li, a més, que entre els seus regidors hi havia un tal Carlos Fabra, autor de l’aeroport sense avions i actualment en procés de judici per un bon grapat de delictes que desemboquen en una mateixa mar: haver-se enriquit a costa de l’erari públic.
Des de la seua talaia castellonenca, sant Albert màrtir no va criticar mai, per exemple, la signatura del contracte-trampa de la Fórmula 1, ni el pagamanet de 15 milions d’euros a Calatrava per la maqueta d’uns edificis que mai no es van fer, ni la visita del Papa farcida de sobrecostos i contractacions dubtoses, ni el balafiament de diners públics amb la Copa Amèrica, ni els tractes amb Orange Market o Urdangarin, ni el pagament de la fiança de Jaume Matas, ni el buidat sistemàtic dels comptes de la Generalitat que ens han dut a tindre escoles sense llum ni calefacció, centres socials tancats i tot un teixit industrial desfet.
Sant Albert màrtir, Alberto Fabra, líder del PP de Castelló i mà dreta de Carlos Fabra mentre tot això passava, és exactament igual que qui va ocupar el palau de la Generalitat abans que ell. És exactament igual que el PPCV. Perquè només n’hi ha un, de PPCV. El partit que ha fet del govern autonòmic valencià un negoci particular que ara estem pagant tots plegats.
Pensen en tot això en la propera factura de l’aigua, on s’inclou l’increment per les traductores romaneses, els viatges i els àpats d’Emarsa. O quan els arribe la nòmina –qui en tinga- i veja l’increment salvatge de l’IRPF. O quan els seus fills passen fred a escola.
Això, i només això, representa sant Albert màrtir.
Després que les primeres mobilitzacions dels docents valencians no arribaren a la participació esperada, hui, a la vaga general de l’educació espanyola, s'espera tot el contrari. Tot apunta que milers de professors i estudiants valencians s’uniran a la mobilització contra les retallades del govern central.
Després de huit anys d'haver rebut la presidència de Bancaixa com a premi al seu fugaç pas per la presidència de la Generalitat, José Luis Olivas es va acomiadar ahir del càrrec deixant l'entitat en la ruïna i sense cap vinculació valenciana. En el seu discurs de comiat va demanar perdó, encara que sense matisar per què, i sembla que no va despertar tant d'entusiasme com uns altres.
València acull des d'ahir la segona edició de PhotOn, el festival internacional de Fotoperiodisme impulsat per un grup de fotoperiodistes valencians que, a més de reivindicar en ell el paper social del seu treball, han aconseguit demostrar com, fent les coses bé i no solament a colp de talonari, València pot albergar importants cites culturals.
Imprimir página
Enviar noticia
2 comentaris
