No res. Que cinc ciutadans anònims hagen decidit que Camps és "no culpable" de suborn no significa res. Molt més greu va ser que més d’1,2 milions de valencians el votaren abans, quan ja estava imputat i el resultat de les polítiques suïcides del PPCV començava a fer-se evident. I pitjor encara és saber que els populars tornarien a traure un bon grapat de vots al País Valencià, malgrat la desfeta social i econòmica que estem patint .
Per tot això, que cinc persones diguen ara blanc o negre no condiciona res, no suposa res, no té cap incidència. Estem, com qui diu, com estàvem. El País Valencià continua en mans dels espoliadors i el senyor Camps ha esdevingut un cadàver polític, un zombi de carn podrida i ferides purulentes destinat a la descomposició i a la desaparició pública. Fins i tot Rita Barberà, que de rehabilitar barris sense destruir-los i d’evitar lladronicis a Emarsa no té ni idea, però que sap molt de llenguatge i de fontaneria política, ho ha deixat ben clar: "l’aigua d’un riu que ja ha passat mai no torna".
Durant els propers mesos, la merda acumulada sota les catifes del Palau de la Generalitat seguirà surant sobre els valencians i els punyals esmolats deixaran moltes víctimes dins del PP, començant pel mateix Camps
Camps podrà evitar la condemna, tot i que el procés encara no està dat i beneït, però no podrà evitar la caiguda. I per molts motius. El principal és que, subornat o no, l’expresident és culpable del balafiament i l’espoli de la caixa pública que ens ha portat a aquesta època de retallades socials bàrbares, de desmantellament de les caixes valencianes, de la imatge patètica i enrojolant dels xiquets fent classe tapats amb mantes, del setge als treballadors públics, de la venda d’hospitals per a pagar les factures dels grans esdeveniments, d’estar nugats pels collons amb un contracte-trampa en favor del ricatxo Ecclestone, d’haver sigut el paradís per a negocis tèrbols de tota mena, d’Emarsa a Calatrava, passant per Urdangarin o Matas, i rematant amb l’aeroport sense avions o les residències de la família Cotino.
Tot i ser "no culpable" de suborn, que no "innocent", Camps era també el líder del PP valencià durant l’època del pressumpte finançament il·legal del partit, un cas encara obert i que, poc a poc, anirà teixint lligams amb altres corruptel·les que s’estan investigant i les que encara queden per eixir. L’expresident, i pose més èmfasi en el prefix ex que en el mot president, perquè ja no és president de res, té responsabilitat en tot això, com a mínim, in eligendo i in vigilando, si no més.
D’altra banda, la no culpabilitat no pot esborrar les converses vergonyoses que tots hem escoltat. Eixes gravacions pseudomafioses, com copiades d’un diàleg camorrista d’opereta barata barrejat amb el Virgo de Visanteta i les pel·lícules més ràncies del landisme, ens han mostrat la veritable cara de Camps… El Camps que titlla de fills de puta els periodistes, el Camps que reclama lleialtats per a tota la vida entre floretes d’amistat que arriben a fregar l’erotisme –o, millor dit, la pornografia-; el Camps, en definitiva, que ha fet del País Valencià un dels llocs més endeutats, corruptes i delirants d’Europa.
No, senyors, l’opinió de cinc persones anònimes no canvia res. A hores d’ara, els refotuts vestits de Milano ja no tenen cap importància. Durant els propers mesos, la merda acumulada sota les catifes del Palau de la Generalitat seguirà surant sobre els valencians i els punyals esmolats deixaran moltes víctimes dins del PP, començant pel mateix Camps. Però allò que realment importa és que han convertir el País Valencià en un solar i que, si no som capaços de fer-los fora i revertir el procés, ens espremeran fins a deixar-nos secs. I, si defalliu en l’intent de canviar les coses, no penseu en Camps i en la justícia perversa, sinó en els alumnes tapats amb mantes i en les persones amb dependència a punt d’anar-se’n al carrer. Per tots ells, no hem de parar.
Després que les primeres mobilitzacions dels docents valencians no arribaren a la participació esperada, hui, a la vaga general de l’educació espanyola, s'espera tot el contrari. Tot apunta que milers de professors i estudiants valencians s’uniran a la mobilització contra les retallades del govern central.
Després de huit anys d'haver rebut la presidència de Bancaixa com a premi al seu fugaç pas per la presidència de la Generalitat, José Luis Olivas es va acomiadar ahir del càrrec deixant l'entitat en la ruïna i sense cap vinculació valenciana. En el seu discurs de comiat va demanar perdó, encara que sense matisar per què, i sembla que no va despertar tant d'entusiasme com uns altres.
València acull des d'ahir la segona edició de PhotOn, el festival internacional de Fotoperiodisme impulsat per un grup de fotoperiodistes valencians que, a més de reivindicar en ell el paper social del seu treball, han aconseguit demostrar com, fent les coses bé i no solament a colp de talonari, València pot albergar importants cites culturals.
Imprimir página
Enviar noticia
2 comentaris
