València. Pronuncie el vocable densament, com una oració o com una blasfèmia. Qui pot saber-ho? A fora, creixen els carrers com una collita amarga. I sent un malestar inconnex, il·localitzable. On està València? Escric des de l’extraradi: terra de fills obscurs i l’horta sota la bota de la ciutat. Benimaclet, Orriols, Torrefiel i Benicalap. Edificis suats de diumenge, una arquitectura cansada habitada per gent cansada. Allí dins batega la carn, el pensament, la malaltia. I la vida puja i baixa les escales en replans de moltes portes. Campanar, Soternes i la Fontsanta. Barris bruts construïts amb la pedra de la fatiga. Qui ha viscut les seues nits sap de certes espècies. Dels humans enderrocats per l’alcohol o el calendari. O d’algunes dones a les qui la supervivència li goteja cames per avall. Herois en un fragment de ciutat escrit per a partitura de tango. Ravals de València, on hi ha la febra, el robatori minúscul, els autobusos que van i tornen del centre amb resignació d’animal domèstic. Sant Isidre, Sant Marcel·lí i Malilla. Llarg paisatge obrer, memòria fugitiva de la pobresa. En el bars, els televisors demanen silenci i roda la pilota. Després de la hipnosi aplega la frustració atàvica, el puny sobre l’esposa i algun ull molt redó darrere la porta. Un silenciós aprenentatge fill… La lluita continuarà al pati de l’escola, en els carrers prims i suburbials on l’adolescència esdevé afanyada litúrgia. Natzaret, El Grao, El Cabanyal i la Malvarrosa. Puja el dia i la llum del sol és un cadàver trepitjat per tot el trànsit. A la vora de la mar arriba la indigestió de la ciutat o el seu crit d’eutanàsia. València agonitza esmicolada damunt l’arena. I un gos la olora i la pixa amb sofisticada displicència.
Leonor bnklp - 17-06-10 - 23:22h. Sí, sí, muy bonito. La típica narración poética sobre los suburbios y periferias. Muy recurrente cuando se pasa como turista seudo-comprometido que nos hace el favor de pasearse por estos "barrios". Si no hubiera puesto los nombres de los barrios hubiera pensado que nos describía el Bronx y por aquí, no es así. Serán barrios humildes eso sí, pero para nada esos topicazos.
Clara - 17-06-10 - 23:05h. Subscric les paraules de LSantacruz, amic. Un text bell i pessimista, o, millor dit, bellament pessimista.
LSantacruz - 17-06-10 - 20:59h. Aquest és un text bellíssim, amb ressó estellesià, tot i que, potser, ancorat en una visió que ens condemna (i ens excusa). En aquests barris hem nascut, crescut i hi vivim gent que no ens n'identifiquem amb aquella sordidesa; que ens estimem la nostra ciutat i que la volem i la fem, dia a dia, viva, moderna i democràtica! I en això ens hem de delectar i amb això ens hem d'entusiasmar. Trobe.
En qualsevol cas, felicitacions per la prosa (o, més bé, la poesia?) i, sobretot, per la tasca periodística.
fan 2 de tarín - 17-06-10 - 20:35h. vull un llibre dels teus articles!
Guadalupe - 17-06-10 - 12:00h. Tarín, ets un poeta. Un poeta bó...
Després que les primeres mobilitzacions dels docents valencians no arribaren a la participació esperada, hui, a la vaga general de l’educació espanyola, s'espera tot el contrari. Tot apunta que milers de professors i estudiants valencians s’uniran a la mobilització contra les retallades del govern central.
Després de huit anys d'haver rebut la presidència de Bancaixa com a premi al seu fugaç pas per la presidència de la Generalitat, José Luis Olivas es va acomiadar ahir del càrrec deixant l'entitat en la ruïna i sense cap vinculació valenciana. En el seu discurs de comiat va demanar perdó, encara que sense matisar per què, i sembla que no va despertar tant d'entusiasme com uns altres.
València acull des d'ahir la segona edició de PhotOn, el festival internacional de Fotoperiodisme impulsat per un grup de fotoperiodistes valencians que, a més de reivindicar en ell el paper social del seu treball, han aconseguit demostrar com, fent les coses bé i no solament a colp de talonari, València pot albergar importants cites culturals.