Des del seu equip de diagnòstic, el portaveu del grup popular, Rafael Blasco, va utilitzar el seu primer torn per a, en lloc de reorientar al president del Consell en algun sentit, incidir que la causa de la malaltia continua sent José Luis Rodríguez Zapatero

Superada la distracció, el PSOE va centrar el seu torn a tractar de dilucidar quines serien les conseqüències de les retallades sanitàries i de les presumptes "300 mesures" airejades pel Consell per a sanejar l'economia autonòmica però mai debatudes en Les Corts. Fabra responia en el seu primer torn que "no hi haurà ni una sola retallada en sanitat i educació". S'entén, imaginem, que a sumar a les ja anunciades. En canvi, el portaveu socialista Jorge Alarte no imaginava res i l'acusava directament de mentir "sistemàticament i de manera continuada", li recordava que la marxa arrere en el seu impuls a la sanitat pública de gestió privada és l'evidència del "fracàs del seu model" i li tirava en cara que "ningú a Espanya gasta menys en Sanitat que vostè", a més de carregar la seua mala gestió en els funcionaris.

"Els funcionaris han gaudit de molts avanços durant anys i ara toca solidaritzar-se" responia Fabra, encara que immediatament aclaria que la frase no era seua, sinó d'Alarte al maig de 2010, en defensa de les retallades de Zapatero. A partir d'ací el debat va desaparéixer, i amb ell, la possibilitat d'establir un precís diagnòstic. "Vostés, que deuen la meitat de la seua seu, no ens poden dir que nosaltres no paguem", apuntava Fabra somrient la seua ocurrència, oblidant-se del pacient moribund. Cristina Moreno li'l recordava: "Són o no retallades el tancament dels ambulatoris els dissabtes, la falta de metges en el SAMU, la retirada en medicaments?". "Donen per certs documents de treball no signats", li responia el conseller Rosado.

Esquerra Unida se centrava en canvi en l'educació, en tractar d'entendre com les retallades poden ser d'alguna manera beneficiosos. "És fàcil d'entendre per qui vulga", els va respondre un Fabra ja sense ganes d'enraonar. La portaveu d'EU, Marga Sanz, insistia que la seua intenció no era "dimonitzar" cap mesura, sinó "prioritzar" el que és important, com l'educació, per davant del superflu. Però Fabra insistia a negar l'evidència de les manques de l'educació pública valenciana, que s'arrosseguen des de diverses legislatures. Torró preguntava per les universitats i el deute contret amb estes. La consellera Català li responia que eren "les millor pagades d'Espanya". Albiol li preguntava pels possibles tancaments d'escoles en les comarques de l'interior. "Vosté sap alguna cosa que no sé jo" li responia Català. I efectivament, mentre no ho saben, el malalt segueix sense curar.

Ferides sense cicatritzar
Al marge de les retallades, el grup Compromís va preguntar al president per una altra ferida per la qual es dessagna la comunitat: la de la Fórmula 1 i la compra de la ruïnosa Valmor Sports per la Generalitat. Fabra la justificava dins de la seua cerca de "major racionalització i major eficàcia, per a aconseguir més amb menys", la qual cosa a priori podria intuir-se com un diagnòstic encertat, en assenyalar que Jorge Martínez Aspar, Juan Roig i la resta de l'empresa sagnaven les arques públiques. No obstant açò, fou un miratge, perquè preguntat pel portaveu Enric Morera sobre la raó de no trencar el contracte, de continuar pagant Eccleston quan no es paga als proveïdors d'ací, primer Fabra parlava d'uns presumptes aspectes "positius de la carrera" en el malalt, i després el vicepresident Ciscar assegurava que pagaven Eccleston perquè "els valencians paguem tot". El pacient agonitza en les seues mans, i mentre els metges no paren d'engrandir les seues ferides, juren que estant curant-lo.