Alarte acabava més durament, però Camps li faria a l'instant semblar una monja de la caritat, en pujar a la tribuna per a donar-li una de les rèpliques en to perdonavides amb què va aclaparar als síndics de l'oposició i especialment Ángel Luna

Malgrat açò, Alarte elevava el seu to superada la meitat quan apuntava que, malgrat les crítiques, li desitjava "el millor", perquè —afegia— "té problemes". "Dijous passat, solament era necessari mirar les cares de la diputada Sonia Castedo, o del diputat Luis Díaz Alperi. Però, amb tantes causes pendents per corrupció, seran molts els dies en els quals serà evident en la cara d'alguns de vostés" arremetia Alarte, abans de demanar a Camps que ho afronte. "Parle d'açò amb els ciutadans", li deia, i li convidava a guanyar legitimitat mitjançant el seu comportament i la transparència en la seua gestió del govern. "I si li interessa tant la política nacional, diga-li-ho a Rajoy i que l'envie a Madrid. A la millor açò l'alleuja", li sentenciava.

Alarte acabava més durament, però Camps li faria a l'instant semblar una monja de la caritat, en pujar a la tribuna per a donar-li una de les rèpliques en to perdonavides amb què va aclaparar als síndics de l'oposició i especialment Ángel Luna (que s'ho voria tot amb cert desinterés des de la Mesa de Les Corts) en la passada legislatura. "Vostè és un mal governant però faré que siga un bon portaveu de l'oposició" li donava la benvinguda amb sorna Camps, afegint —en la primera de les reiterades rèpliques als síndics de l'oposició en què ho va fer— que ell ajudaria Alarte a recompondre a l'esquerra valenciana entorn del PSOE.

"Els necessitem per a garantir" el bipartidisme, deia Camps, "perquè en cas de canviar els governs, uns acabaríem els projectes dels altres", i donava així la possibilitat als altres grups de l'oposició i especialment a Enric Morera de desempolsegar el seu discurs del front "ppsoe". "No mire aquells bancs (deia assenyalant als diputats de Compromís i EUPV), ignore'ls", allliçonava Camps a Alarte, al qual es referia com aquell que "no va dimitir a pesar haver promés que ho faria si treia resultats pitjors que Pla, com ha sigut el cas", o aquell que, mentre ell prenia mesures, "es dedicava a deixar les arques d'Alaquàs en números rojos".

Davant estos atacs, Alarte reprenia el seu torn i tractava de posar-se a l'alçada de Camps entrant en la senda de l'humor ("afortunadament la senyora Barberá no va haver de tirar-se per la finestra quan nosaltres vam portar l'AVE") que tornava en crítica ("mentre nosaltres ampliàvem l'aeroport de l'Altet a Alacant, vostés amb el de Castelló feren que fórem la rialla d'Espanya"). Alarte es creixia, assenyalant les diferències entre socialistes i populars, i aconseguia el seu cim quan comparava la seua gestió a Alaquàs amb la de Camps en la Comunitat. Tots dos, reconeixia, havien deixat els comptes de les seues administracions en dèficit, "però mentre jo garantia escolaritat gratuïta als xiquets de zero a tres anys, vosté plantava barracons; mentre vosté promovia PAIs i 'pelotazos', jo no feia cap PAI i solament creava terrenys industrials", li etzibava.

"I no es preocupe del meu partit, i ocupe's del seu", concloïa el seu últim torn Alarte. Però desgraciadament per a ell, Camps encara tenia rèplica, i sense atendre arguments (ja en el seu anterior torn havia omés respondre a la proposta del síndic socialista de parlar als ciutadans dels assumptes de presumpta corrupció en els quals està embolicat), tornava a colpejar-lo sense pietat. "És el primer dia", valoraven diversos socialistes la primera trobada amb Camps i la resposta d'Alarte. I els que vindran, dolia pronosticar.