ELS RAPERS VAN CONVERTIR-SE EN EL GRUP REVELACIÓ ALS DARRERS PREMIS OVIDI
"L'ABSÈNCIA DE MISSATGE A LES LLETRES D'ALTRES GRUPS TAMBÉ ÉS FER POLÍTICA". FOTO: L'INFORMATIU.
Arrap: “Si prohibeixen televisions o ataquen la cultura, tragaran rimes”
Arrap, eixe grup que defineix la seua música com “rap de metxa ràpida” va guanyar recentment el premi a Grup Revelació en els Ovidi. Encara que això no supose tota la promoció social que desitjarien els seus tres integrants, compta amb un enorme valor per imposar-se a una escena emergent enormement potent: Bausalva, Ender i Tardor prompte sonaran amb força. Per a Arrap i les seues lletres combatives, ja no cal esperar.
CARLES SENSO. 25 juliol 2011
Vota
1 2 3 4 5
| Resultat 5 vots.

P: Què ha suposat per a vostés el Premi Ovidi?
R:
Que sone Arrap al panorama musical en valencià com a grup emergent. Un reconeixement que anima a seguir currant-se el projecte. Per a nosaltres és importantíssim, ja que tot just comencem i açò ens dóna més energia i ganes si és possible. No oblidem que gent que hui està omplint sales guanyaren este guardó en el seu moment, com Orxata Sound System en 2006.

P: Perquè els lectors els coneguen, Arrap suposa la unió de dues parts?
R:
Arrap és la unió de dos amics que ja es coneixien abans de posar-se a fer rap conjuntament. Des de molt jove Olmos feia cançons en castellà i, amb el temps, començà a fer les primeres lletres en català. Després Fabre es va soltar també a fer cançons i tragué la maqueta A la lluna de València (2009) en solitari però amb la col·laboració d'Olmos. Posteriorment nasqué la idea il·lusionant de formar un grup i s'uní el nostre actual DJ, el Cano. Som un trident amb ganes de gol.

P: Què han pogut materialitzar fins al moment?
R:
Com a grup ja vam traure a principis d'any una promo de set tracks ple de rap de combat i més tard dues cançons soltes, una d'elles (Màfia i coentor) perquè s'arribaven les eleccions i volíem agitar als valencians contra els lladres que ens intenten governar. Tot ho hem gravat amb Loren-D (del mític grup TrezePasos) de Benetússer, qui ens donarà en breus l'oportunitat de participar a un disc on apareixeran els grups de referència en castellà a València.

P: Malgrat que es viuen altres tendències a la música feta en català, vostés seguiu apostant pels temes polítics per nodrir les lletres. Els "obliga" la situació de la nostra política?
R:
L'absència de missatge, des de Britney Spears a Despistaos, és fer política també. La d'ells és conformista i la nostra transformadora. La situació ens obliga perquè el sistema capitalista ens ofega cada dia més arreu del món i som un grup obertament anticapitalista i revolucionari. Ells creuen en el dòlar i nosaltres en Lenin o Guevara. Recolzem que existisca pop en valencià, per exemple, però en el cas del rap, la realitat i compromís social sempre ha anat al seu ADN. Amb tot, seguirem fent temes de tot tipus, no monotemàtics, perquè el més important és arribar a tot tipus de gent i no sols als que ja pensen exactament igual que tu.

Cal normalitzar el rap en valencià entre els castellanoparlants, fer-lo fort, crear un estil propi i trencar prejudicis i cal també normalitzar el rap a l'escena musical en català al País Valencià, com ho comença a ser al Principat

P: Quines són les seues "víctimes" als treballs que han publicat?
R:
Puf... Moltíssimes i més que en vindran. Des dels esquàlids colpistes antichavistes als blavers catalanòfobs, passant per la “gusanera” de Miami, els neofatxes d'UPyD, Emilio Botín o el Molt (poc) Honorable. L'important és que no anem per la via fàcil ni ens perdem en batalletes d'egos, però tampoc oblidem les essències bàsiques de la cultura hip hop. Si prohibeixen televisions, ataquen la cultura o li fan el joc a este capitalisme genocida tragaran rimes.

P: Es defineixen dispostos a "disparar rimes a un panorama de sangoneres, mediocres i aprofitats". Se'ls veu, sobretot, carregats de coses que dir, denúncies que escopir.
R:
Parlem del que creiem i sentim realment. Açò és un mitjà, no una fi. No fingim res per pasta, ni fama, ni bolos. Fem rap i punt, en majúscules i sense disfresses. No pretenem arribar a tothom a canvi de variar el rumb del nostre missatge.

P: En els primers passos del grup ja opten per la descàrrega directa i gratuïta per a que la gent els conega. Adaptar-se o morir, no?
R:
La majoria del rap que sentim hui en dia està en lliure descàrrega. Nosaltres no venim a lligar-nos i viure d'açò, però, els que sí, mengen sobretot dels concerts, no dels discos. Internet ha revolucionat i democratitzat bastant un món que les discogràfiques monopolitzaven. De moment, volem que el nostre missatge arribe tan lluny com es puga, per tal d'intentar moure consciències i canviar el món i el país. Internet pot ajudar a aconseguir-ho, sense perdre el carrer.

P: Als Ovidi reclamaren el paper del rap i avisaren de la qualitat dels grups que comencen ara junt amb vostès.
R:
Sí, i estem contents que s'haja creat la categoria "Millor disc de hip hop/electrònica". És una doble tasca; cal normalitzar el rap en valencià entre els castellanoparlants, fer-lo fort, crear un estil propi i trencar prejudicis i cal també normalitzar el rap a l'escena musical en català al País Valencià, com ho comença a ser al Principat.

P: Els van sortint "bolos"?
R:
Recentment debutàrem al Feslloch i ara estem tancant alguns concerts per a estiu i setembre. A poc a poc, amb tenacitat, ganes i empenta.

Entrevista publicada originalment a Indiecat.

Compartir:
Meneame Delicious Digg Google Bookmarks Facebook La Tafanera
Yahoo! My Web Technorati Myspace Twitter Live
ImprimirImprimir página EnviarEnviar noticia
Nom
Missatge
Introduïsca el text de la imatge:
 
Normes d'us:
  • Esta és l'opinió dels internautes, no de L'INFORMATIU.COM
  • No està permés fer comentaris contraris a les lleis espanyoles, ofensius o fer servir paraules malsonants.
  • Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incomplixen el punt anterior.
  • Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.
Extraño anuncio
TEATRO OLYMPIA
PER L'AMOR DE DÉU!
PER L'AMOR DE DÉU!
L’oratòria de Fabra
IGNASI MUÑOZ
Tipus mòbils
TIPUS MòBILS
La vida amb tots els colors
JOAN CARLES GIRBÉS
A ESTE LADO DEL PARAÍSO
A ESTE LADO DEL PARAÍSO
La involución es el futuro
JOSÉ MANUEL RAMBLA
Qui fitxa al València?
LLUÍS CAMPELLO. Sense comentaris
Un dia qualsevol
UN DIA QUALSEVOL
La superstició del futbol
JULIO CÀNOVES
ELS LLIBRES DE FRAMHEIM
ELS LLIBRES DE FRAMHEIM
Les mars
ÀGUEDA VITÒRIA
Loading
     
123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031
L’INFORMATIU COMUNICACIÓ, C.B.
info[arrova]linformatiu.com