Malgrat la anecdòtica presència de Fernando a Xiva i Carmen Amoraga a Picanya, resulten cridaneres les absències de personatges de renom en el món de la cultura o l'esport en les files dels partits popular i socialista

Fins i tot els fitxatges d'experts semblen haver decaigut, potser motivats pels temps de crisi que patim que fan a voltes més notables les errades de molts remeis. No obstant açò, n'hi ha en llistes com les d'Esquerra Unida, que incorpora en l'autonòmica per València el catedràtic d'Història econòmica de la Universitat, Ramiro Reig, el docent i sindicalista Albert Sansano, o la investigadora sobre la dona Vicenta Verdugo —al costat de l'excoordinadora del partit Glòria Marcos—, o en la del PSPV, que compta com a cap de llista independent en la candidatura autonòmica per Castelló amb l'exrector de la UJI, Paco Toledo.

Però, en les renovades llistes socialistes no hi ha noms tan coneguts com el de l'exgimnasta Maisa Lloret, que ja no repetirà en Les Corts. Com que no hi haurà la medallista, els alacantins podran votar també a un doble diploma olímpic com el veterà Domingo Jesús Ramón Menargues, que al costat dels escriptors Ángeles Càceres i Enrique Cerdán Tato, pràcticament tanquen la llista autonòmica alacantina d'Esquerra Unida. Perquè el que defineix en esta ocasió la participació d'estos reclams que acosten la política més al ciutadà del carrer, és que —Toledo al marge— cap ho fa en un lloc que es puga considerar d'eixida.

Fernando torna a la convocatòria
En el plànol municipal, també es donen casos de celebritats que hi aporten el seu gra d'arena. Més que açò fins i tot aporta l'excapità del València CF Fernando Gómez Colomer, que torna a la política com a número tres de les llistes municipals del PP a Xiva. I una aportació semblant fa l'escriptora, finalista de la darrera edició del premi Planeta, Carmen Amoraga, de dos pel PSPV en Picanya. Compromís també suma altres noms destacats en les seues llistes municipals, com els de l'escriptor Pasqual Alapont a Catarroja (en un plànol més testimonial) o l'expresident d'Escola Valenciana, Diego Gómez, que es presenta tant en un lloc testimonial en la llista autonòmica, com en un d'eixida —el dos— a Alzira.

Malgrat la anecdòtica presència de Fernando a Xiva i Amoraga a Picanya, resulten cridaneres les absències de personatges de renom en el món de la cultura o l'esport en les files dels partits popular i socialista. En el cas dels segons, aporten en canvi nombrosos exemples de personalitats del món associatiu i cultural dels diferents municipis, encara que aquesta és una tònica que es pot extrapolar a la resta de formacions. En el del PP, l'escó es cotitza alt, i les figures afins —com els pilotaris Álvaro i Sarasol II— s'hi acosten prou, encara que sense trepitjar moqueta. No obstant açò, les seues llistes s'integren igualment de gent cèlebre, molt més cèlebre per a la majoria de ciutadans que Ferran Torrent, Fernando Gómez o Josep Nadal, encara que el motiu pel qual últimament estiguen a diari als papers siga molt menys meritori.