El curiós de l'assumpte és que les respostes havien de ser raonades i de les raons adduïdes s'extrau que els cinc jurats que van concedir l'absolució van basar la seua decisió en la teoria de la conspiració plantejada per Boix

I no era l'únic indici que apuntava l'absolució. Perquè si una presumpta celebració en la seu del CJC realitzada la nit anterior al veredicte amb la presència de Camps no va poder ser confirmada per este diari —i no caldria valorar-la més enllà del rumor—, el somriure sincer amb què Francisco Camps va accedir al TSJ per conéixer la seua sentència no necessitava cap contrast; i també parlava per si mateix. Davant de la serietat de Ricardo Costa, ja a l'interior de la sala i assegut a la seua vora a l'espera del veredicte, els rostres semblaven dir que un no sabia res del resultat, mentre que l'altre —com si haguera tingut fil directe amb la deliberació del jurat— semblava conéixer-ho tot.

Climent va obrir la sessió una vegada es va asseure el públic que va omplir la sala, entre el qual se comptaven familiars i amics de Camps i Costa, simpatitzants del PP, i repudiats del poder després de la caiguda del líder (Belén Juste, Consuelo Císcar i Rafael Blasco, Trini Miró...); i immediatament es va procedir a tractar l'únic punt del dia.

Tot va ser una conspiració
El portaveu del jurat, amb gest seriós, va començar la lectura del resultat obtingut de les respostes plantejades pel jutge Climent i el cinc a quatre que absoldria finalment els acusats, amb el resultat mínim necessari, es va manifestar invariablement en totes. El curiós de l'assumpte és que les respostes havien de ser raonades i de les raons adduïdes s'extrau que els cinc jurats que van concedir l'absolució van basar la seua decisió en la teoria de la conspiració plantejada per Boix.

Ni els enregistraments als capitosts de la trama evidenciant tot l'operatiu, o d'estos amb els acusats reclamant regals o mostrant el seu agraïment; ni els testimoniatges de les múltiples caixeres que van assegurar no haver cobrat ni haver vist a ningú cobrar als acusats i sí que els capitosts de Gürtel els compraven; ni les desenes de tiquets mostrats i explicats fins a l'extenuació per fiscalia i acusació popular van ser presos en compte pels cinc membres del jurat que van absoldre Camps i Costa.

Però sí en canvi van basar el seu vot en el testimoni d'Isabel Jordán (que el primer dia va negar que fóra certa la declaració que ella va realitzar —i obra en una dels enregistraments de l'acte— dient que ella va pagar 30.000 euros en vestits a la trama per als acusats), la declaració de Raquel Espejo (una empleada d'una empresa de transports que simplement va apuntar que no podia assegurar què hi havia en els paquets que enviava o si estos es dirigien als acusats), i les del xofer (que va assegurar haver retornat uns vestits) i l'escorta del president (que assegura que li va prestar diners per a comprar unes peces).

Açò, unit al fet que els cinc jurats van considerar com a "elements de convicció" els testimoniatges de subordinats de Camps en l'administració que asseguraven que el president "no té cap responsabilitat sobre contractació" en la Generalitat, que la seua relació amb els membres de la trama "era merament comercial", i que l'existència de "regals no ha quedat provada", rematava el resultat.

Els cinc jurats que van absoldre Camps i Costa no van considerar que no va quedar demostrat que reberen regals (doncs solament a una pregunta de 21 van respondre que en haver-hi dubte es van inclinar per la condició més favorable als acusats), sinó que els va semblar quedar "provat" tot el contrari. Mentre el portaveu llegia l'argumentació, els tres jurats que s'asseien al seu costat en el banc (tres dels més joves) baixaven el cap, potser per ser tres dels quatre que es van oposar a aquest raonament.

Llegides les respostes, només quedava escoltar el veredicte. Un esclat de goig va seguir al parlament de l'absolució de Francisco Camps, la qual cosa va obligar a jutge Climent a desallotjar la sala. Després de la represa, va continuar la lectura amb l'absolució de Costa —al que l'expresident va tendir la mà i va donar una palmada de reconciliació, després de setmanes d'airejar-se en el judici les seues respectives vergonyes privades—. I tot acompanyat des del carrer amb crits de "trampa, trampa". No es tractava de manifestants inquiets pel futur dels acusats, sinó pel de Baltasar Garzón les causes del qual se segueixen a Madrid. Els seus crits, fruits de la conjuntura, si volien causar algun efecte en el jurat, ja van arribar tard.