El compte enrere electoral està en marxa, i el PP coneix la importància de la coneguda màxima “divideix i venceràs”. Unió Valenciana, tot i no ser una força important en els passats comicis, va aconseguir un total de 29 regidors en la seua única flama, tènue, però flama municipalista en les poblacions de València i Castelló

Realment, del tracte del PP cap als senyals d'identitat i tradicions valencianes donen fe els setze anys que fa que el partit és al capdavant del Consell. No obstant açò, potser atemorits pel ressò que puguen haver tingut les crítiques de la comunitat educativa i la ciutadania que demanda educació en valencià, o per la ferida que puga haver deixat la retallada de l'ajuda a sectors culturals tradicionals com ara el de les bandes de música o el gremi teatral autòcton, ahir el PPCV tractava de revertir eixes possibles taques recorrent a velles fórmules.

Es tracta d'un moviment clàssic, que el PP ja va emprar primer en l'Ajuntament de València quan, després d'una primera legislatura en la qual Barberá aconseguí l'alcaldia de la ciutat pactant amb UV, en la segona la va absorbir a canvi de llocs de responsabilitat als trànsfugues Mayren Beneyto (ara regidora de Cultura i abans directora del Palau de la Música) o el pirotècnic Juan Vicente Jurado, el qual com a regidor d'Il·luminació és el responsable primer de la contaminació lumínica que genera la ciutat.

Ells serien els primers, però la llista de figures d'Unió Valenciana que trairien el "valencianisme" de les seues sigles per un bon càrrec amb el paraigua del PP arreplega noms tan il·lustres com els de Fernando Giner (actual alcalde de Vallada i expresident de la Diputació), Alfonso Novo, Mª Ángeles Ramón Llin o l'ara senador i eurodiputat José María Chiquillo. Este últim, després d'aconseguir el seu lloc en el senat gràcies a un pacte del PP amb UV perquè estos no s'hi presentaren, va abandonar el partit, i per tant va ser l'últim gran exemple de com la lluita contra el fantasma del "pancatalanisme", creat i alimentat pel partit mateix, solament era una plataforma perquè els seus integrants obtingueren càrrecs; de fet, els principals líders van ser els primers a abandonar-ne les files.

El cas de Chiquillo no hi va ser el darrer. Més recentment, Joaquín Ballester, que va ocupar la presidència d'UV entre març de 2005 i abril de 2006, se sumava a les files del PP de Paterna, localitat en la qual va ser regidor entre 1999 i 2007. I ahir, quan ja quasi no queden mariners en el vaixell, era José Manuel Miralles, el seu actual secretari general, el que prestava ja directament les sigles del partit a un comunicat del PP per a reivindicar el seu valencianisme.

Una maniobra que ni de bon tros s’ha de prendre a la lleugera. El compte enrere electoral està en marxa i el PP coneix la importància de la coneguda màxima “divideix i venceràs”. Unió Valenciana, tot i no ser una força important en els passats comicis, va aconseguir un total de 29 regidors en la seua única flama, tènue, però flama municipalista en les poblacions de València i Castelló. Un total de 19.419 vots obtinguts per les sigles valencianistes que ara el PP pretén, com ho ha fet en els darrers anys, que se’n vagen cap al costat dels popularistes. Coalición Valenciana, la seua cara B més narcòtica, només hi va poder traure 20 regidors i ara aspira amb gana ferotge a “apropiar-se” de la carronya resultant d’este enèsim rendiment del regionalisme al centralisme del PP.

L'Informatiu va tractar ahir, sense èxit, de contactar amb Miralles per a determinar l'abast de la seua relació amb el PP, contra el qual les velles sigles regionalistes sembla que no presentaran batalla als propers comicis. És difícil d'assumir, vists els antecedents, que Miralles se sumara al PP a canvi de res (hi seria segurament, el primer), però a la vista del seu gest, les sigles d'UV ja es poden donar, absoluta i definitivament, per amortitzades.