QUATRE PERIODISTES NO ES PLEGAREN AL BÀNDOL MILITAR A UNA RÀDIO DE CASTELLÓ
EL DOCUMENTAL CONTÉ L'ÚLTIMA ENTREVISTA A L'EXPRESIDENT MONSONÍS. FOTO: L'INFORMATIU.
Els altres herois del 23-F
Narrar el colp d'Estat del 23 de febrer de 1981 en clau valenciana i arran la història dels quatre periodistes castellonencs que no es plegaren a les directrius dels colpistes són els principals objectius del documental 'Les veus de la nit', del realitzador Xavi Manzanet, que es presenta el dilluns que ve a Vila-real.
SERGIO MORENO. 08 novembre 2011
Vota
1 2 3 4 5
| Resultat 10 vots.

El 23-F, en tot el territori valencià, només una emissora de ràdio desobeí les ordres dels militars colpistes i mantingué les seues emissions en defensa de l'Estat constitucional. Es tracta, encara que a molts els puga semblar estrany, de Radio Popular, la llavor de l'actual Cadena Cope Castelló. I, més concretament, van ser quatre persones les que informaren a tota la província del esdeveniments que ocorrien a Madrid: Joan Soler, Manuel Molina, Gonzalo Juan i Xavier Manzanet, els quatre professionals que decidiren quedar-se als estudis i desafiar els militars sota el risc que això comportava.

És precisament el fill d'un d'ells, el realitzador Xavi Manzanet, qui ha volgut rescatar de l'oblit aquella història en un documental anomenat Les veus de la nit, que s'estrenarà el proper dilluns al festival internacional Cineculpable de Vila-real. “El 23-F serveix com a pretext per a reivindicar la llibertat d'expressió i la llibertat de premsa, perquè és una història de quatre periodistes que utilitzen la llibertat d'expressió i el seu dret a informar per a seguir endavant”, explica el seu director a l'Informatiu. “No es tracta de llevar-li mèrits a la resta de personatges d'aquella nit, però hi ha una sèrie d'històries que, com que no estaven a Madrid, no s'han reivindicat. I són molt interessants, perquè ajuden a comprendre millor eixa part de la nostra història”, afirma Manzanet.

"El rei, en un principi, era conscient del colp. Ell ho autoritzava, segons Monsonís, però després va recapacitar”, diu el director de la cinta

Aquella nit la van viure amb molta tensió, amb molta por i amb molta soledat, perquè van ser quatre els que es van quedar”, analitza, i recorda que llavors les emissores de ràdio necessitaven d'un equip molt més gran que en l'actualitat per funcionar amb normalitat. Tot i això, els quatre protagonistes d'aquella fita decidiren quedar-se “per decisió pròpia” als estudis. “Si aquella nit haguera acabat malament, no sé què hauria sigut d'ells”, remata.

L'altra pota sobre la que se sustenta el documental és la “descentralització” dels fets ocorreguts durant aquella jornada. El que tingué lloc al Congrés dels Diputats és ben sabut, ja que quedà registrat per les càmeres de TVE, i també la majoria d'alts càrrecs a Madrid han tingut durant 30 anys l'oportunitat de relatar com visqueren aquelles hores. A Les veus de la nit, els protagonistes són els quatre periodistes de Radio Popular, però també alguns dels polítics valencians de l'època, com el llavors tinent d'alcalde de Castelló, Vicent Pitarch, o el darrer president del Consell preautonòmic valencià, Enrique Monsonís, qui era diputat d'UCD en el moment del colp.

L'últim testimoni de Monsonís
El documental té, a més, un valor afegit com a últim document gràfic en què es recullen les paraules de Monsonís, qui va morir a les poques setmanes de concedir l'entrevista a Manzanet. Segons explica el director del documental, l'expresident del Consell i llavors diputat va contar-li que el rei va ser conscient que el colp d'Estat s'estava produint, i no va decidir-se a aturar-lo fins que va parlar amb son pare, Juan de Borbón, i amb el president francès, Valéry Giscard d'Estaing. “Segons em va dir, els partits polítics sabien que hi hauria un colp d'Estat i que inclús podrien participar en el govern que es formara després. El rei, en un principi, era conscient del colp. Ell ho autoritzava, segons Monsonís, però després va recapacitar”, narra Xavi Manzanet. El pla, de fet, s'hauria estat desenvolupant des del matí, sense que ningú actuara per evitar la sublevació.

Malgrat tot, estes explicacions de Monsonís no es troben al complet al muntatge final del documental, donat que els seus 19 minuts de duració i la seua idea original obligaven el seu director a centrar-se en la història dels periodistes valencians. Serà eixe muntatge final el que es presente el proper dilluns a Vila-Real i, al llarg dels pròxims mesos, a diversos festivals, però el material, explica el seu director, “està ahi”, i no descarta un muntatge més llarg per a emetre's en televisió.

Compartir:
Meneame Delicious Digg Google Bookmarks Facebook La Tafanera
Yahoo! My Web Technorati Myspace Twitter Live
ImprimirImprimir página EnviarEnviar noticia
Nom
Missatge
Introduïsca el text de la imatge:
 
Normes d'us:
  • Esta és l'opinió dels internautes, no de L'INFORMATIU.COM
  • No està permés fer comentaris contraris a les lleis espanyoles, ofensius o fer servir paraules malsonants.
  • Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incomplixen el punt anterior.
  • Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.
Extraño anuncio
TEATRO OLYMPIA
PER L'AMOR DE DÉU!
PER L'AMOR DE DÉU!
L’oratòria de Fabra
IGNASI MUÑOZ
Tipus mòbils
TIPUS MòBILS
La vida amb tots els colors
JOAN CARLES GIRBÉS
A ESTE LADO DEL PARAÍSO
A ESTE LADO DEL PARAÍSO
La involución es el futuro
JOSÉ MANUEL RAMBLA
Qui fitxa al València?
LLUÍS CAMPELLO. Sense comentaris
Un dia qualsevol
UN DIA QUALSEVOL
La superstició del futbol
JULIO CÀNOVES
ELS LLIBRES DE FRAMHEIM
ELS LLIBRES DE FRAMHEIM
Les mars
ÀGUEDA VITÒRIA
Loading
     
123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031
L’INFORMATIU COMUNICACIÓ, C.B.
info[arrova]linformatiu.com