"El rei, en un principi, era conscient del colp. Ell ho autoritzava, segons Monsonís, però després va recapacitar”, diu el director de la cinta

“Aquella nit la van viure amb molta tensió, amb molta por i amb molta soledat, perquè van ser quatre els que es van quedar”, analitza, i recorda que llavors les emissores de ràdio necessitaven d'un equip molt més gran que en l'actualitat per funcionar amb normalitat. Tot i això, els quatre protagonistes d'aquella fita decidiren quedar-se “per decisió pròpia” als estudis. “Si aquella nit haguera acabat malament, no sé què hauria sigut d'ells”, remata.

L'altra pota sobre la que se sustenta el documental és la “descentralització” dels fets ocorreguts durant aquella jornada. El que tingué lloc al Congrés dels Diputats és ben sabut, ja que quedà registrat per les càmeres de TVE, i també la majoria d'alts càrrecs a Madrid han tingut durant 30 anys l'oportunitat de relatar com visqueren aquelles hores. A Les veus de la nit, els protagonistes són els quatre periodistes de Radio Popular, però també alguns dels polítics valencians de l'època, com el llavors tinent d'alcalde de Castelló, Vicent Pitarch, o el darrer president del Consell preautonòmic valencià, Enrique Monsonís, qui era diputat d'UCD en el moment del colp.

L'últim testimoni de Monsonís
El documental té, a més, un valor afegit com a últim document gràfic en què es recullen les paraules de Monsonís, qui va morir a les poques setmanes de concedir l'entrevista a Manzanet. Segons explica el director del documental, l'expresident del Consell i llavors diputat va contar-li que el rei va ser conscient que el colp d'Estat s'estava produint, i no va decidir-se a aturar-lo fins que va parlar amb son pare, Juan de Borbón, i amb el president francès, Valéry Giscard d'Estaing. “Segons em va dir, els partits polítics sabien que hi hauria un colp d'Estat i que inclús podrien participar en el govern que es formara després. El rei, en un principi, era conscient del colp. Ell ho autoritzava, segons Monsonís, però després va recapacitar”, narra Xavi Manzanet. El pla, de fet, s'hauria estat desenvolupant des del matí, sense que ningú actuara per evitar la sublevació.

Malgrat tot, estes explicacions de Monsonís no es troben al complet al muntatge final del documental, donat que els seus 19 minuts de duració i la seua idea original obligaven el seu director a centrar-se en la història dels periodistes valencians. Serà eixe muntatge final el que es presente el proper dilluns a Vila-Real i, al llarg dels pròxims mesos, a diversos festivals, però el material, explica el seu director, “està ahi”, i no descarta un muntatge més llarg per a emetre's en televisió.