ELS GUANYADORS VAN ARREPLEGAR EL PREMI DIVENDRES. FOTO: L'INFORMATIU.
Els Premis Ciutat d'Alzira continuen enaltint la literatura en valencià
Han esdevingut una dels referents més importants del panorama literari, sobretot pel que fa al País Valencià. La celebració de l'entrega dels Premis Literaris Ciutat d'Alzira va reunir el passat divendres a més de set-centes persones a la capital riberenca, entre les quals es trobaven nombroses autoritats de govern i personatges del món de la cultura i lletres valencianes. L'any en què l'Editorial Bromera celebra el seu XXVé aniversari, la principal impulsora dels Premis no ha deixat que la crisi fera ombra en aquesta cita tan assenyalada.
SUSANNA LIGERO. 14 novembre 2011
Vota
| Resultat
4 vots.
L'actor alzireny Àlex Gadea, mestre de cerimònies, va provar de vetar la qüestió a l'inici de la nit: serien capaços els assenyalats per pujar a l'escenari de dur endavant la vetlada sense pronunciar “eixa paraula que tots estem pensant”? Evidentment, no. No obstant, l'entusiasme de la nit no es veié afectat: a pesar que pocs van ser els qui deixaren de banda la crisi omnipresent a les seues intervencions, a l'acte d'entrega dels Premis Literaris Ciutat d'Alzira, les lletres valencianes, ja ben acostumades a nadar a contracorrent, se celebraven a elles mateixes amb festa i alegre resistència.
Set categories composen el palmarès d'uns premis que malgrat la paraula tabú no s'han vist suprimits ni tampoc minvats. El XXIII Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira va anar a parar a Urbà Lozano, escriptor d'Alginet, que al seu discurs d'agraïment va expressar la seua “satisfacció com a escriptor i orgull com a ciutadà” per haver guanyat “un dels premis més emblemàtics” en la nostra llengua, “ací, a ma casa”. L'obra premiada, La trampa del desig va ser presentada per Lozano com una peça eclèctica, contenidora de temàtiques i escenaris variats i d'una trama un tant difícil de definir. Per tal de fer-ho, el guardonat va acudir a un diàleg de Vicent Borràs a Lennon i Anna: “De què van els llibres? Els llibres no van ni vénen. Són les persones les que van i vénen i troben si saben llegir el que busquen en els llibres”. La trampa del desig conta l'encontre de Daniel i Misarda, tots dos amb un passat convuls que no els deixarà estar per més que proven de foragitar-lo. En declaracions a Bromera, Lozano afirmà sobre la seua obra que “el desig de qualsevol tipus és el que empenta a les persones. Amb La trampa del desig, a més de contar una història, intente compendiar tot tipus d'obstinacions amb la finalitat que el lector reflexione sobre les passions humanes”.
“La societat valenciana en el seu conjunt és conscient d'aquesta gran riquesa? Els poders públics en són conscients?”, va reflexionar Josep Gregori al voltant de la literatura valenciana
Un altra de les fites de la nit va ser la victòria de Josep Piera en el XIII Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta, amb l'obra El somni d'una pàtria de paraules, biografia de Teodor Llorente, el gran protagonista de la Renaixença Valenciana, escriptor, poeta i fundador del diari Las Provincias. Aquest any s'ha commemorat el centenari de la seua mort, en mig d'una corrent revisionista i record sobre la seua aportació a la revitalització del valencià, en la qual destaca el propi Piera. La intenció de Piera amb El somni d'una pàtria de paraules és, no sols recordar la vida i obra de Llorente, sinó també lluitar contra “l'alzheimer cultural dels valencians i l'amnèsia col·lectiva que ens esporga del mapa literari, contra la tradició d'oblits, i a favor del present i del futur, de la paraula viva i la memòria pulcra que ens permet saber-nos valencians”. Aquestes paraules van arrencar del públic un dels aplaudiments més càlids de la nit.
També enceta controvèrsia, d'una altra mena, el tema de l'obra escollida guanyadora del XVII Premi Europeu de Divulgació Científica, atorgat a Josep María Seguí per Biotecnología al menú. Manual de supervivència en el debat transgènic, que pretén abordar “mites i llegendes sobre els transgènics” i extraure algunes certeses de la discussió entorn els transgènics que des de fa anys confronta sectors de la comunitat científica entre sí i també de cara a la societat. El VI Premi de Teatre Ciutat d'Alzira fou entregat a la comèdia Iceberg de Paco Romeu, una peça que l'autor descriu com “dramàtica comèdia”. El VI Premi de Poesi Ibn Jafadja va ser per a Pol·len, de Berna Blanch, que l'autor va presentar com una “celebració a l'harmonia i la interiorització de la persona dins del paisatge”. Pel que fa a les obres destinades a un públic més jove, A les mars perdudes de l'escriptora de Bétera Raquel Ricard va guanyar el XVI Premi Bancaixa de Narrativa juvenil i El viatge de Lluna a les muntanyes, de Juan Emilio Gumbau, es va fer amb el XVI remi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre.
Fou el mateix Josep Gregori, editor i fundador d'Edicions Bromera, qui va pujar a l'escenari per entregar aquest premi, i va aprofitar per fer un sentit discurs sobre la situació actual de la literatura valenciana, rica en creativitat i dinamisme, per pobra en suport i reconeixement: “La societat valenciana en el seu conjunt és conscient d'aquesta gran riquesa? Els poders públics en són conscients?”, va demanar al públic, composat en bona part per membres de les entitats patrocinadores que Gregori va titllar com a “l'excepció que confirma la regla”. Gregori va assenyalar com, en aquests temps “duríssims”, els pressupostos públics “s'han acarnissat especialment amb el món del llibre” per tercer any consecutiu, i va expressar la gravetat de la qüestió, ja que “la incultura acaba sent per als pobles molt més cara que la bona cultura” i que es quan llegim que “progressem i ens engrandim”. La intervenció de Gregori, però, acabà amb to optimista i ferm, en assegurar que el projecte de Bromera per ajudar a la normalització de la llengua i cultura valencianes continuarà endavant “perquè creiem que la dignitat del valencià ho mereix”.
La nit va concloure amb més felicitacions per als premiats, i amb el desig per l'any vinent de mantenir el bon estat actiu i creatiu en el qual es troba la literatura en valencià, encara que pel poc ressò que se'n fa, puga semblar el contrari.